Actualitat

Introducció:
La fe és un salt en el buit. Com un infant que es deixa caure ulls clucs dins els braços de la seva mare. La fe dels cristians es fonamenta en Jesús, és deixar-se caure dins els braços de Jesús de Natzaret. I aquesta fe en Jesús és la conjunció de diferents ingredients, com un còctel. La fe en Jesús seria com la coctelera on s’hi troben els següents ingredients:
Tres ingredients (o tres premisses):

1.- Creure en Déu o no creure en Déu. Com és aquest Déu en qui creim?
* Per exemple un ateu (i en certa manera també un agnòstic) és lògic que no pugui creure que Jesús sigui el fill de Déu, si ell no creu que Déu existeix o pensa que la existència de Déu és una pregunta que la intel•ligència humana no pot respondre.
* Si creim en un Déu totpoderós, en un Déu autoritari, majestàtic, i justicier; i a continuació afirmam que Jesús és el fill d’aquest Déu, la imatge que tendrem de Jesús ja estarà de qualque manera condicionada per la imatge que prèviament teníem de Déu. Per exemple, si Déu és el marc del quadre de la nostra fe, el fill de Déu haurà d’encaixar dins aquest marc. Si Déu és el recipient on després hi posam Jesús, és evident que Jesús s’haurà d’ajustar a la forma d’aquest recipient
* Si, en canvi, a l’hora de llegir els evangelis i de mirar i d’escoltar Jesús, fóssim capaços de fer una abstracció mental i de prescindir de la nostra fe prèvia en Déu, tal vegada llavors podríem entendre que no és Jesús el qui ha d’encaixar dins els nostres esquemes mentals previs sobre Déu, sinó que, ben a l’enrevés, és Déu el qui ha d’encaixar dins la imatge que de Déu ens presenta Jesús. Així, tal vegada podríem entendre que seria millor, en lloc de dir que Jesús és el fill de Déu, començar per dir que Déu és el pare de Jesús. Perquè a Déu ningú no l’ha vist mai, només l’hem imaginat. A Jesús en canvi sí que n’hi ha que l’han vist i l’han escoltat. És a dir que no tenim cap foto prèvia de Déu per a imaginar després com devia ser en realitat el seu fill Jesús, sinó ben al contrari hem de mirar en primer lloc la foto i el comportament de Jesús per a poder imaginar després, solament després, com deu ser en realitat el seu pare Déu.

2.- Els evangelis foren escrits a partir de 20 anys després de la mort de Jesús. ¿Conten fets històrics o interpretacions?
Jesús no va escriure ell personalment els evangelis que han arribat fins a nosaltres. Tampoc no els escrigueren els seus deixebles durant la vida de Jesús, ni immediatament després de la seva mort.
Els historiadors i els estudiosos de la Bíblia estan unànimement d’acord que els evangelis, com els altres escrits del Nou Testament, foren escrits a partir de 20 o més anys després de la mort de Jesús. I segons la cultura i els altres escrits d’aquella època es mesclen en els evangelis els fets històrics amb la interpretació que després en feren d’aquells fets els seus deixebles. Es pot ben dir que els evangelis no són llibres històrics, almenys no ho són en el sentit en què es diuen històrics en el segle XXI, sinó que són llibres apologètics o catequètics, és a dir escrits per a transmetre i contagiar la fe de les primeres comunitats cristianes.

3.- El missatge de Jesús. Quines coses són originals de Jesús i quines altres són només culturals?
Es poden establir alguns criteris generals, només aproximatius, per a poder distingir amb alguna probabilitat quines són les paraules que varen poder ser pronunciades pel mateix Jesús i quines altres pogueren ser formulades posteriorment pels seus deixebles i posades en boca de Jesús.
També es poden establir alguns criteris semblants per a poder distingir els fets més clarament històrics de la vida de Jesús, dels altres fets que tal vegada només són interpretacions de la fe de les primeres comunitats cristianes. En posaré alguns exemples:
* Quan els evangelis, que varen esser escrits en grec, posen en boca de Jesús paraules literals dites en arameu (com ara “abba”, “talita cumi”, “lama sabactani”), aquestes expressions tenen moltes probabilitats d’esser autèntiques.
* Quan els evangelis conten fets succeïts a la vida de Jesús que havien estat prèviament profetitzats a l’Antic Testament, es pot pensar que són autènticament històrics o també es pot pensar que tal vegada només són interpretacions posteriors.
* Quan Jesús repeteix expressions o imatges habituals de l’Antic Testament, es pot pensar que les va pronunciar Jesús o també que són els seus deixebles els qui les han posades en boca de Jesús. Però quan Jesús romp els esquemes habituals o surt del llenguatge religiós del judaisme, llavors es pot pensar que els evangelis transmeten paraules autèntiques de Jesús.
* Quans els evangelis conten fets elogiosos dels apòstols es pot pensar que tal vegada foren escrits pels seus deixebles, però quan conten fets poc edificants (com la negació de Pere, o la traïció de Judes, o l’ambició d’ocupar els primers llocs) podem pensar que aquests fets són autèntics.
* La mort de Jesús en creu no es pot haver inventada, perquè era inimaginable per als seus deixebles. En canvi les prediccions d’una mort violenta, posades en boca de Jesús, sí que poden ser interpretacions posteriors d’algunes paraules seves.
* Un mateix fet contat pels quatre evangelis té més probabilitats de ser històric, que no un altre fet només contat per un dels quatre.
* Es poden pensar altres criteris interpretatius…

---------------
Amb aquests ingredients intentarem després remoure ben agitada la coctelera.
Aquest serà el propòsit d’aquestes sessions sobre la figura de Jesús.

----------------------