l'Hospitalet

En aquests indret s'aixecà la primitiva església parroquial. És una petita església situada en el carrer de l'Hospital. La primera documentació que tenim sobre aquesta construcció, i ja com a oratori de l'antic hospital de la vila, data del segle XVI. La primera referència documental de l'hospici per acollir els pobres és de 1457, quan el bisbe de Mallorca donà llicència per captar donats per a distintes ermites, esglésies i hospitals, entre els que figurava el de Porreres. L'edifici estava format per una gran casa i un oratori; fou en els segles XVII i XVIII en què en canvià la finalitat, ja que deixà de ser hospital, i passà a ser lloc d'acolliment religiós. Durant el segle XVII els jurats feien les seves reunions dins la petita església.

 

El bisbe Pedro Fernando Manjarrés de Heredia, en la seva vista pastoral (1664), comprovà que en aquell indret hi havia el retaule dels Sant Joans, patrons del poble, tot i que el seu estat de conservació devia ser deficient, ja que manà que es renovàs. Per la seva banda, el bisbe Bernat Cotoner manà (1673) que es fes un inventari de tots els ornaments i estris de l'oratori i n'encarregà la restauració. El 1731 encara hi havia el retaule dels Sants Joans, però ja en la segona visita del bisbe Canyelles (1742) presidia l'església un quadre del Sant Crist. Segons Jeroni de Berard (1789) a l'antic hospici un clergue hi ensenyava les primeres lletres als al·lots de la contrada.

El temple és d'una sola nau, sense capelles, cobert per una volta de mig canó, mentre que la sagristia té volta de creueria. Decora l'altar major un retaule dedicat al Sant Crist. L'any 1879 es va fer una gran reforma, en què es renovà la façana, es referí l'interior i es reforçà la paret lateral que dóna al carrer de l'Hospital. Aquesta sèrie de reformes foren sufragades gràcies a les almoines dels fidels. Actualment aquest oratori està tancat, només s'obre el Divendres Sant, quan des de l'església parroquial s'hi duu el Sant Crist i es torna a recollir el Diumenge de Pasqua, durant la processó de l'Encotre.