Prop de Porreres, en el camí antic de ciutat que es dividia en dos ramals, un que anava cap a la vila i un altre que seguia cap a Santanyí, i que era conegut amb el nom de camí de la Marina, hi havia, a la primera dècada del segle XVIII , una senzilla creu de terme anomenada la creu d’en Net. A poc a poc es va anar creant una gran devoció entorn d’aquella creu, ja que, segons la tradició, tenia efectes miraculosos. Els possibles fets curatius tengueren molta ressonància en tot Mallorca.
Arran d’aquesta devoció popular, dia 26 de juliol de 1722, es projectà un temple de planta de creu llatina per acollir amb més esplendor aquesta venerada creu. L’oratori era molt visitat per gent de tots els pobles veïns, empesos pels miracles que es produïen, la qual cosa va fer necessària una reforma del temple. Per això l’any 1843 les parets laterals i la façana s’alçaren a l’altura de les parets del temple antic i el seu buit quedà cobert de teulada encanyissada, Així quedà fins a 1864 que, gràcies a les almoines, es va construir la volta que cobreix la part allargada i les capelles. A principis de segle XX es decorà l’altar major i es destruí el nínxol primitiu, considerat una mica fosc, que acollia la Santa Creu.
Aquesta creu quedà col.locada darrera l’altar amb un pas perquè els fidels poguessin venerar-la de prop. Actualment (2000) aquesta església és tancada tot l’any i només s’obre el primer diumenge de maig per celebrar la festa de la Creu.
L’edifici és d’una sola nau amb capelles laterals, capçalera absidal i coberta de volta. La façana destaca per la sobrietat; es tracta d’un parament llis de tres cossos separats per línies d’imposta i en destaca el portal d’accés adintellat al primer cos, i la rosassa al tercer.
L’arxiu parroquial conserva el Llibre dels Miracles de la Santa Creu, que narra les curacions produïdes per intercessió de la creu.