Església parroquial

L’església parroquial de la Mare de Déu de la Consolació és la construcció més significativa del poble.

La façana té un gran portal de llinda que es recolza damunt columnes romanes; una imatge de Nostra Senyora de la Consolació, titular de la parròquia, i a la part superior una gran claraboia.

També paga la pena fer ressaltar l’antic rellotge de sol, de 1789, i el monument dedicat a qui va ser rector de Porreres entre els anys 1887 i 1893, el bisbe Pere Joan Campins, que destacà per promoure la restauració del santuari de Monti-Sion i també com a promotor cultural i defensor de la llengua catalana.

 El temple parroquial es començà a construir el 1666 i va ser projectat pel mestre Oliver a instàncies del rector Gaspar Llompart i dels jurats de la Vila, a causa de l’augment de població. L’edifici té 84 metres de llargada, 17 d’amplada i 25 d’alçada. “És una església de nau única, ampla, coberta de volta inicialment de canó i peraltada arran de la reforma del final del segle XVIII, sostinguda per vuit arcs aguantats per les pilastres que separen les capelles laterals”. (1)És de planta basilical, amb set capelles laterals, capçalera absidal i cor. “L’aspecte més important del cor és el cadirat perquè és un dels pocs d’estil gòtic que queden a Mallorca avui.

Com a característiques més remarcables del cadiral val la pena destacar que la part superior està treballada amb motius fitomòrfics i zoomòrfics; en canvi, els medallons laterals solen dur, majoritàriament, decoració de caràcter bíblic, eclesiàstic o fabulístic”. (1) De l’interior destaca la bellesa del presbiteri cobert per una copinya molt esvelta, on es situa l’altar major amb un retaule de grans dimensions del segle XVIII. És necessari fer una aturada a la capella del Roser, que té planta vuitada, coberta per un cimbori rectangular decorat amb pintures que representen els misteris del Rosari.

Té dues capelles laterals per banda.A l’altra costat de la capella del Roser hi trobam el portal lateral, damunt del qual hi ha l’orgue.La sortida de l’església per la sagristia ens permet admirar peces de gran valor artístic, com la creu processional, del segle XV, obra d’Antoni Oliva. Parcialment és d’argent, sobredaurada damunt ànima de fusta, amb treballs de repussat, cisellat, elements de fosa i esmaltats translúcids. Aquesta creu destaca per la seva monumentalitat, per la riquesa dels relleus i esmaltats i per la gran quantitat de documents que l’esmenten. També hi ha l’arqueta de plata per a la reserva eucarística, del final del segle XIV, adornada amb esmalts, de doble sostre; el reliquiari gòtic, de plata sobredaurada, que conté Lignum Crucis, i la custòdia obrada el 1865 per l’orfebre Fuster. I no podem deixar de veure les casulles i la indumentària religiosa que formen part de la riquesa artística de la parròquia. En aquest apartat hi ha moltes peces d’interès, que podria fer-se extensiu a brodats i randes. Però, sens dubte, la peça de més valor correspon a un tern del segle XV amb escapulari de la casulla brodat en or i sedes. Encara corpresos per les magnituds i la bellesa de l’església parroquial, que ha esta anomenada per diversos autors la catedral de la part forana, ens trobam davant el campanar: “(...) una robusta torre quadrada que s’aixeca un poc separada de la paret de l’església. Aquesta torre està composta per set cossos separats per simples motllures. Té en els dos darrers pisos dos finestrals ogivals per banda. A la part superior l’enrevolta una barana balustrada, i el remata una piràmide, amb festó ornamental en aristes, a manera de corona”(1)

(1) BARCELÓ CRESPÍ, Maria. L’església parroquial de Porreres (Notes històrico-artístiques). Palma: 1989.¨