Pere Joan Campins i Barceló
Va néixer dia 14 de gener de 1859, en el número 17 de l´antiga plaça del Pes del Carbó, ara Mercadal. Tenien forn i botiga, i allà va créixer, va jugar, va aprendre moltes coses. Tenia un oncle capellà, monsenyor Andreu, qui li ensenyà les primeres lletres, fins que el gener de 1871 entrà al seminari. Aquell curs 1870-1871 no va poder començar al setembre, perquè la pesta groga assolava la ciutat. Serà un alumne extern que anirà assolint molt bones notes i molt bones amistats entre els nombrosos estudiants de la casa. Quan pertocà fou alumne intern del seminari i dia 25 de març de 1882 és ordenat prevere en el convent de les Caputxines, passant a ser un capellà que diu missa a Santa Eulàlia, la seva parròquia, no deixant d´estudiar. Acaba la Teologia, estudia Dret Canònic, es llicencia en Teologia a Toledo (1885) i de Dret Canònic (1886) per indicació d´un dels professors que més influïren en seva vida, el futur bisbe d´Oriola monsenyor Joan Maura i Gelabert (1886-1910).
Aquests primers anys ministerials i d´estudi es deixa guiar, espiritualment i humana, pel grup nombrós de persones que van molt per sant Felip Neri, on hi troben el caliu espiritual que els encoratja a seguir Jesús i a treballar per consolidar la vida cristiana del poble de Déu. L´any 1887 fa oposicions a rector, guanyant la de Porreres. Campins té 27 anys i Porreres viu uns moments delicats perquè la fil·loxera ha trencat l´economia de moltes famílies, molts joves partiren cap a Amèrica i allà arriba el jove rector ciutadà, carregat d´il·lusions. Hi romandrà de 1887 a 1893. Dignificarà el culte, sabrà posar elegància i distinció en les reformes que va haver de fer tant a la parròquia com a Monti-sion, omplint d´esperança la gent de la vila, que l´acomiadarà consirosa quan passa a Palma com canonge magistral de la Seu.
L´Església, després dels anys de Napoleó, de la forta embranzida que suposa la Il·lustració, podia parèixer acorralada per la política i la ciència, però aquests anys s´obre pas amb fermesa. Són els anys dels pontificats del beat Pius IX (1846-1878) i de Lleó XIII (1878-1903). Mirarà el món com el camp on no pot deixar de fer la sembra de l´Evangeli, per això hi haurà un florir intel·lectual i pastoral. L´Aeterni Patris (1879) de Lleó XIII és una fita cabdal en el ressorgiment intel·lectual i el moviment litúrgic un camí que revitalitzarà moltes coses en l´Església. Campins hi és de ple. Bé ho demostra la ponència que féu al Congres Catòlic Nacional, a Madrid, l´any 1889: Definició i condicions de la Ciència, i el discurs que va fer l´any 1890 a Barcelona, a l´Acadèmia de Sant Tomàs d´Aquino: La llibertat de Déu, que posteriorment sortirà publicat en al revista quinzenal mallorquina El Eco del Santuario.
Retornat a Palma com a canonge magistral i catedràtic del seminari (1893) podrà freqüentar més certs cercles humans i espirituals que es movien per Palma en el anys de la Renaixença, sobretot els de les tardes del diumenge a ca n´Alcover, allà, a més de don Joan hi ha Antoni Maria Alcover, Mateu Rotger, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, Joan Lluís Estelrich, Gabriel Alomar, Antoni Frates, Gabriel Maura, Pere Orlandis... Aquest grup serà molt actiu i mourà molts de fils perquè a la mort del bisbe Cervera, quan Campins és elegit vicari capitular, sigui nomenat bisbe de Mallorca. També tots els rectors de l´illa el demanaren i dia 10 de febrer de 1898, una joiosa i general repicada de campanes per tot Mallorca anuncià que Pere Joan Campins era el nou bisbe de Mallorca.
Consagrat a Madrid dia 17 de juliol de 1898, arriba a Mallorca i fa l´entrada solemne dia 24, començant un dels pontificats més esplendorosos de la nostra Església: reforma de la Seu, estudis pels seminaristes, incorporant-s´hi la llengua i la història nostra, gregorià per totes les esglésies, de 38 parròquies es passà a 71 més 24 vicaries in Capite, nasqueren escoles nocturnes i diürnes per als obrers i llurs fills, el patronat obrer, els cercles d´obrers catòlics, cases bressol per als infants, les propietats de la Mare de Déu de Lluc es consolidaren, es crearen l´arxiu diocesà i el museu diocesà (ciències naturals, arqueològic, bíblic, observatori astronòmic, biblioteques parroquials...) Una magna obra que va poder fer aquest bisbe mallorquí, ajudat d´un esplet de capellans, ben preparats i il·lusionats a fer realitat un poble mallorquí amarat de l´esperit de Jesús. Morí acabats de complir els 56 anys, dia 24 de febrer de 1915. Tot Mallorca fou colpida per aquesta trista nova.