Rd. D. Pere Joan Campins i Barceló 1887 - 1893

Aquests primers anys ministerials i d´estudi es deixa guiar, espiritualment i humana, pel grup nombrós de persones que van molt per sant Felip Neri, on hi troben el caliu espiritual que els encoratja a seguir Jesús i a treballar per consolidar la vida cristiana del poble de Déu. L´any 1887 fa oposicions a rector, guanyant la de Porreres. Campins té 27 anys i Porreres viu uns moments delicats perquè la fil·loxera ha trencat l´economia de moltes famílies, molts joves partiren cap a Amèrica i allà arriba el jove rector ciutadà, carregat d´il·lusions. Hi romandrà de 1887 a 1893. Dignificarà el culte, sabrà posar elegància i distinció en les reformes que va haver de fer tant a la parròquia com a Monti-sion, omplint d´esperança la gent de la vila, que l´acomiadarà consirosa quan passa a Palma com canonge magistral de la Seu.

L´Església, després dels anys de Napoleó, de la forta embranzida que suposa la Il·lustració, podia parèixer acorralada per la política i la ciència, però aquests anys s´obre pas amb fermesa. Són els anys dels pontificats del beat Pius IX (1846-1878) i de Lleó XIII (1878-1903). Mirarà el món com el camp on no pot deixar de fer la sembra de l´Evangeli, per això hi haurà un florir intel·lectual i pastoral. L´Aeterni Patris (1879) de Lleó XIII és una fita cabdal en el ressorgiment intel·lectual i el moviment litúrgic un camí que revitalitzarà moltes coses en l´Església. Campins hi és de ple. Bé ho demostra la ponència que féu al Congres Catòlic Nacional, a Madrid, l´any 1889: Definició i condicions de la Ciència, i el discurs que va fer l´any 1890 a Barcelona, a l´Acadèmia de Sant Tomàs d´Aquino: La llibertat de Déu, que posteriorment sortirà publicat en al revista quinzenal mallorquina El Eco del Santuario.

Retornat a Palma com a canonge magistral i catedràtic del seminari (1893) podrà freqüentar més certs cercles humans i espirituals que es movien per Palma en el anys de la Renaixença, sobretot els de les tardes del diumenge a ca n´Alcover, allà, a més de don Joan hi ha Antoni Maria Alcover, Mateu Rotger, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver, Joan Lluís Estelrich, Gabriel Alomar, Antoni Frates, Gabriel Maura, Pere Orlandis... Aquest grup serà molt actiu i mourà molts de fils perquè a la mort del bisbe Cervera, quan Campins és elegit vicari capitular, sigui nomenat bisbe de Mallorca. També tots els rectors de l´illa el demanaren i dia 10 de febrer de 1898, una joiosa i general repicada de campanes per tot Mallorca anuncià que Pere Joan Campins era el nou bisbe de Mallorca.

Consagrat a Madrid dia 17 de juliol de 1898, arriba a Mallorca i fa l´entrada solemne dia 24, començant un dels pontificats més esplendorosos de la nostra Església: reforma de la Seu, estudis pels seminaristes, incorporant-s´hi la llengua i la història nostra, gregorià per totes les esglésies, de 38 parròquies es passà a 71 més 24 vicaries in Capite, nasqueren escoles nocturnes i diürnes per als obrers i llurs fills, el patronat obrer, els cercles d´obrers catòlics, cases bressol per als infants, les propietats de la Mare de Déu de Lluc es consolidaren, es crearen l´arxiu diocesà i el museu diocesà (ciències naturals, arqueològic, bíblic, observatori astronòmic, biblioteques parroquials...) Una magna obra que va poder fer aquest bisbe mallorquí, ajudat d´un esplet de capellans, ben preparats i il·lusionats a fer realitat un poble mallorquí amarat de l´esperit de Jesús. Morí acabats de complir els 56 anys, dia 24 de febrer de 1915. Tot Mallorca fou colpida per aquesta trista nova.