Monti-sion

El puig porrerenc de Monti-sion ha tingut al llarg dels anys dues funcions importants: santuari marià i escola de gramàtica i humanitats..

Desconeixem els orígens de la devoció dels porrerencs a la Mare de Déu de Monti-sion, encara que sembla, segons la tradició, que tal vegada començaria a partir dels estralls produïts per la pesta negra de 1348. El que sí que sabem és que, amb molta probabilitat, cap al 1498 s’edificava la capella del santuari. Efectivament, en una escriptura atorgada el 1497 entre un llucmajorer i Bartomeu Barceló de Baulenes, davant el notari Miquel Mataró de Llucmajor, aparegueren uns goigs populars ens els quals s’esmenta la construcció d’una església en el puig de Monti-sion així com les creus que en jalonen el camí.

 

D’altra banda, el contracte subscrit entre els jurats i els preveres de Porreres amb l’escultor Gabriel Mòger el 26 de maig de 1508 per tal de fer un retaule per a la capella de Monti-sion precisa més els fets i indica que poc abans “ha fundada una devota capella en lo terme de la dita parròquia sots invocació de Sancta Maria de Pietat de Montision”

També, el testament del prevere porrerenc Antoni Salom datat el dia 12 d’abril de 1509 aporta informació interessant que permet corroborar que al principi del segle XVI feia poc que s’havia construït. Mossèn Salom volia ser enterrat “in ecclesia beate Maria Montis Sion in sumitate cuisdam podii satis prope dicte villam situata in tumulo quem habeo in capella quam ibi noviter teci et institui sub invocacione Sancte Barbare”. La imatge mateixa de la Mare de Déu és una bella escultura de principi del cinc-cents.

A part del santuari, la importància del puig radicava en la seva escola, almenys a partir del principi del segle XVI. Malgrat que no disposam de gaires notícies referides a la vila com a centre executor de funcions culturals, en aquells anys sí que sabem que la Universitat de Porreres (s’entengui Ajuntament) mantenia l’escola i els jurats gaudien del dret de nomenar mestre així com d’assenyalar l’assignació i pagar-la.

L’any 1483 el rei Ferran el Catòlic aprovava l’establiment de l’Estudi General a la Ciutat de Mallorca. A la part forana, a més d’alguns convents de la Ciutat, sorgiren escoles de gramàtica llatina com a centres d’estudis previs per accedir a l’Estudi General. Aquestes escoles foren la de Randa, la del puig d’Inca i la de Monti-sion de Porreres.

Tot l’ensenyament de l’Estudi General era dictat en llatí, la llengua científica i de cultura. Per això, i també com a preparació humanística, era necessari cursar els estudis de gramàtica llatina. Així doncs, els estudis verificats en aquestes tres escoles servien per poder accedir a l’ensenyament superior.

El que no se sap amb certesa és la data d’inauguració de l’escola porrerenca. Això no obstant, consten proves certes que a mitjan segle XVI l’escola es trobava en un moment d’esplendor i que el nombre d’estudiants era considerable.

Santuari i escola varen discórrer de manera paral·lela durant segles. L’església, de factura gòtica, s’anà vestint de retaules i decorant al gust dels temps, mentre que la devoció per la Mare de Déu augmentava a tota la contrada. Alhora, el prestigi de l’escola traspassava els límits de la vila.

Ara bé, entrat el segle XIX i davant els canvis esdevinguts en l’àmbit de l’ensenyament a Mallorca (clausura de la Universitat Literària, sorgiment de l’Institut Balear…) i en l’àmbit polític i eclesiàstic (desamortització, exclaustració…), l’escola de Monti-sion amb prou feines va sobreviure fins al 1853.

Així i tot, cap el 1850, Monti-sion acollí l’experiència missionera encapçalada per mossèn Francesc Ignasi Cabrera i Aguilar, la qual durà pocs anys.

El santuari més aviat quedà abandonat. Foren temps dissortats perquè a més l’Estat, seguint les pautes desamortitzadores, el 1859 va treure a subhasta pública les terres que durant anys havien format part del patrimoni del santuari. Només quedaren fora de venda l’antic edifici de l’escola, la capella i unes poques dependències del santuari, així com les terres del seu voltant més immediat, que tot just abastaven una extensió aproximada de dues quarterades.

Una altra fase en la vida de Monti-sion, en aquesta ocasió força sortada, coincidí amb l’estada a Porreres com a rector de Pere Joan Campins, que més tard seria bisbe de Mallorca. El bisbe Campins emprengué la restauració de Monti-sion encomanant la direcció de les obres al mestre Bartomeu Ferrà, home de reconeguda fama en l’art de la construcció. Les obres començaren el 1892.

Al llarg del segle XX han estat diverses les intervencions fetes a Monti-sion per reformar i adaptar el santuari als temps moderns. Cal recordar l’actuació del rector Gabriel Adrover, home d’empenta que propicià la nova carretera, la instal·lació d’electricitat, d’aigua corrent i moltes altres millores.

Avui, el santuari porrerenc, amb la seva esplèndida vista sobre bona part del sud i llevant de Mallorca, és un lloc d’acollida per als devots de la Mare de Déu i també per a aquells que volen gaudir d’un espai tranquil amb ressò del passat.

Per a tots els porrencs i porrerenques, constitueix un símbol d’identitat.

Maria Barceló Crespí