Mn. Bartomeu Tauler  (Felanitx - Felanitx 10-05-2019) Des de l’any 1987 fins a l’any 1999 havia estat el rector de la parròquia de Porreres, tot i que formava part d’un equip de quatre rectors solidaris, que conjuntament servien les parròquies de Porreres, Montuïri i Algaida.

Durant els seus darrers anys a Porreres va impulsar grups de formació i reflexió per a la preparació del Sínode diocesà.

En el camp material es pot destacar, entre altres, una gran reforma a la capella del Roser, una renovació de la façana i de l’interior de la rectoria, una millora de la sagristia, del campanar, l’electrificació de les campanes, l’habilitació de Ses Païsses de Monti-sion per a l’ús de celebracions familiars i de grups populars, una ampliació i renovació de la Residència de persones majors servida per les Germanes de la Caritat... I podríem seguir.

Varen ser 12 anys dedicats en cos i ànima i a temps complet a la parròquia de Porreres. El seu caràcter era molt proper, senzill en el tracte, molt familiar amb la gent, molt franc a l’hora de dir les coses així com les pensava i molt compromès amb la llengua i la cultura de Mallorca.

Va rebre l’ordenació de capellà als 22 anys. Després d’un any com a vicari de la parròquia de l’Encarnació de Ciutat, se’n va anar com a missioner a Perú, on hi va residir nou anys. De retorn a Mallorca va ser dos anys rector de Son Macià, vuit anys rector de Montuïri i després, a partir de 1987, va ser quan va venir a residir a Porreres com a rector solidari amb els rectors de Montuïri i Algaida. A partir de 1999 se’n va anar a viure a Ciutat per dedicar-se a les noves responsabilitats diocesanes que el bisbe li va confiar com a vicari episcopal i secretari diocesà de Pastoral. Des del 2004 fins al 2011 va ser rector de la parròquia de Sant Josep Obrer de Ciutat. Des del 2011 al 2019, degut a la seva malaltia, es va haver de mantenir al marge d’una primera responsabilitat, però va continuar treballant sempre que la salut li ho permetia com a vicari de les parròquies de Manacor, residint a la seva casa familiar de Felanitx en companyia de la seva mare, ja molt major. A Manacor va deixar petjada per les seves Eucaristies ben celebrades i les seves homilies ben preparades. Visitava amb freqüència els malalts. Acompanyava grups de reflexió cristiana, comunitats cristianes de base, grups del Moviment de Vida Creixent i de lectura i pregària sobre la Paraula de Déu (Lectio Divina).

Sebastià Salom Semilla núm. 705