Joan Rosselló (Felanitx 1936 - Porreres 2008)
Dia 14 de novembre de 2008, el poble de Porreres es commogué per la mort sobtada del seu estimat rector, Mn. Joan Rosselló Vaquer. La notícia de la seva mort afectà no sols els membres de la comunitat cristia- na, sinó també tota la gent de la població.
Havia nascut a Felanitx el 30 de maig de 1936. Entrà al Seminari Nou, el mes d'octubre de 1954, als 18 anys. Destacà com a bon germà, per la seva alegria comunicativa, per la seva espiritualitat viscuda amb gran naturalitat i per la seva estimació del llatí. Molts el recorden com a bon "perfecte" dels seminaristes més joves.
Rebé l'ordenació sacerdotal el 22 de desembre de 1962. A partir de gener de 1963, vicari cooperador de la Soledat, on participà en la fundació de l'Agrupament Escolta. Rector de Portocolom, de s'Horta (1969-1974) i de Sant Llorenç des Cardassar (1974-1982). Després, fou nomenat rector de Petra, fins l'any 1988. Passà llavors a Llubí i Costitx, on fou rector entre els anys 1988 i 1999. Destinat a la parròquia de Porreres, en fou rector fins a la seva mort. Mentrestant, fou també rector solidari d'Algaida, de Montuïri, de Sant Joan i de Vilafranca.
A totes aquestes parròquies, deixà el bon record de la seva preocupació per les famílies, pels joves, pels infants. Deixà ben marcades les seves petjades d'home de pau, de diàleg, de bon humor, i sobretot de senzillesa i d'una fe admirable. Intel·ligent i obert, familiar, bon pastor i bon amic de tots. Coneixia ben de prop i estimava amb cor gran aquells que li havien estat encomanants. Les seves homilies feien assequible per a tots el missatge evangèlic. I entre els germans capellans sempre fou un vertader germà, i contribuí amb la seva fe gojosa a posar ungüent de reblanir a qualsevol ferida o dolor.
A més de la seva preocupació pastoral, i mai com un afegitó postís, estimà el nostre poble, la nostra cultura popular i la llengua de Mallorca. L'any 1989, col·laborà en la versió de la "Bona Nova", en la parla popular de Mallorca, que dirigia Mn. Pere Orpí. Amb les seves cròniques, sovint amarades del millor sentit de l'humor, contribuí al manteniment de la bona memòria i de l'alegria als diferents grups: d'excursionisme, de trobades de preveres, de peregrinacions, de celebracions especials, etc.
Foren punts de referència per a la seva espiritualitat el Beat Ramon Llull, Sant Vicenç de Paül, el Beat Joan XXIII, entre altres. Com a bon felanitxer, manifestà sempre la seva devoció filial a la Mare de Déu, sota l'advocació de Sant Salvador. Que Ella li hagi mostrat el seu Fill Jesús, ressuscitat, per sempre.
Bartomeu Tauler Valens, pvre.
Aquest article ha estat publicat en el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca del desembre del 2008, per l'anterior rector de Porreres.