Visita imatge de la Mare de Déu de Fàtima

Homilia pronunciada amb ocasió de la visita a Porreres
de la imatge peregrina de la Mare de Déu de Fàtima (21/10/14) (Sebastià Salom)
Record que en una ocasió, a una de les parròquies de Mallorca que he servit com a capellà, després d’escoltar una persona en confessió, li vaig donar com a penitència que resàs tres avemaries. I em va respondre: “A na qui?”. I li vaig dir: “A la Mare de Déu”. “I a na quina?”, va insistir.
És una anècdota que a mi em va fer pensar que hi pot haver persones que creuen que hi ha moltes mares de Déu. I jo crec que si resam a la Mare de Déu, és igual resar a una imatge o a una altra, perquè de mares de Déu només n’hi ha una. Les diferents imatges (de Lluc, de Fàtima, de Lourdes o de Monti-sion...) són diferents noms que fan referència a una mateixa persona. Puc guardar fotos de mu mare, de quan era jove, o de quan es va casar o de quan em duia en els seus braços. Puc tenir una d’aquestes fotos a la sala d’estar, i una altra a dins el menjador. I fins i tot puc dir “aquesta foto és la que més m’agrada d’ella, perquè és on la veig més natural, o perquè té una expressió de cara que em fa recordar millor així com era ella en realitat”. Però de mu mare només en tenc una, encara que en guardi molts de records i moltes de fotos. D’aquesta única Mare de Déu és de la que vos vull dir ara unes paraules.
Des de l’escrit més antic que parla de la mare de Jesús (Gal 4, 4) fins al Concili Vaticà II (LG cap 8), els cristians han reflexionat molt sobre el paper de Maria dins la vida de Jesús i dins la vida de l’Església.
Ho paga la pena mirar l’evolució d’aquesta reflexió:

Atenció als fidels
Catequesi
Càritas
Arxiu d'homilies
Recursos