Avui en dia és molt normal que per obtenir una feina a una empresa l’interessat hagi de presentar un currículum on constin les credencials dels estudis fets, dels diplomes o títols obtinguts i de l’experiència dels llocs on ha treballat anteriorment. I després també és normal que els responsables de l’empresa vulguin fer-los contestar un test, o tenir una entrevista prèvia amb cada un dels candidats.

            Dic això, perquè una cosa semblant passa avui en el passatge de l’evangeli que acabam d’escoltar. Els deixebles de Jesús l’han anat seguint, l’han escoltat i l’han vist. I ara Jesús els fa unes preguntes, com un test col·lectiu. Primera pregunta: “Qui diu la gent que som jo?”. I segona pregunta, que és la més important, la més directa i la més personal: “I vosaltres, qui deis que som”?

            Quan es va escriure aquest evangeli, els seus primers destinataris eren o jueus o pagans. Els jueus provenien de la cultura i de la religió de l’Antic Testament, i els pagans provenien de la cultura i de la religió greco-romana.

            El passatge que hem llegit avui es troba a la meitat de l’evangeli de Sant Mateu. El redactor que va escriure aquest evangeli devia pensar que els jueus, en arribar a la meitat del llibre, ja podrien estar en condicions de creure que Jesús és el Messies anunciat a l’Antic Testament, i podrien respondre amb l’apostol Pere: “Vós sou el Messies”. En canvi els pagans, que no sabien res del Messies anunciat a l’Antic Testament, necessitarien continuar llegint el llibre fins al final, que és quan un pagà com el centurió romà va poder dir solemnement: “Vertaderament aquest home era fill de Déu”.

            Jesús és el Messies i Jesús és el Fill de Déu, vet aquí els dos títols més importants de la professió de fe dels primers cristians. Per als cristians que venien del judaisme Jesús era el Messies. Per als cristians que venien dels pagans Jesús era el fill de Déu, de l’únic Déu, perquè els altres déus de la seva mitologia passaven a ser déus falsos, considerats només com a creacions humanes.

            Però creure que Jesús és el Messies i el Fill de Déu no és només una resposta de la intel·ligència, com aquell que diu: “Crec que en Cristòfol Colom va descobrir Amèrica”. Que en Cristòfol Colom va descobrir Amèrica a mi no em canvia la vida. Però sí que em podria canviar la vida haver-me enamorat d’una persona amb qui poder compartir la meva vida. També em podria canviar la vida si tenia un fill, o si trobava una altra feina.

            Però abans de decidir-me a iniciar aquesta nova vida, convendrà sospesar les condicions d’aquesta nova situació: ¿què me suposarà casar-me i compartir la meva vida amb aquesta persona?, o ¿què me suposarà tenir un fill?, o ¿què me suposarà firmar aquest nou contracte de treball? I ens haurem de preguntar: ¿hi estic d’acord? ¿Seré capaç de complir-ho?

            Una cosa així passa en el passatge de l’evangeli que hem escoltat. Amb la seva resposta l’apòstol Pere ha passat el primer examen, ha respost bé i ha estat acceptat. Se suposa que els altres apòstols també s’han compromès a seguir Jesús. Diumenge que ve continuarem llegint el capítol 16 de l’evangeli de Sant Mateu, i veurem algunes de les condicions d’aquest seguiment de Jesús.

            I és que esser cristians no consisteix només a creure amb el cap, a passar un examen, a dir que sí, que creim que Déu existeix, que creim que Jesús és el Fill de Déu i que creim totes les altres coses del credo. Esser cristià ens ha de canviar la vida. Si no ens la canvia, és que no som vertaderament cristians. Esser cristians no consisteix només a estar inscrits a la llista dels treballadors de l’empresa de Jesús, i tenir dret a rebre uns servicis religiosos quan els necessitem. Els cristians hem de fitxar cada dia quan començam la nostra jornada laboral, com els obrers quan entren a la fàbrica. No ens podem presentar només a final de mes a l’hora d’anar a cobrar.

            I una altra cosa: a vegades hem pogut pensar que la nostra feina com a cristians és la d’anar a missa, rebre els sagraments i resar. Jo crec que ens hem equivocat. No és aquesta la feina dels cristians. Quan venim a missa, quan rebem els sagraments i quan resam, venim a carregar les piles, venim a menjar, venim a agafar forces, venim a omplir el depòsit de combustible, venim a escoltar quin és el camí o la feina que Jesús i la comunitat cristiana ens proposen que facem durant la pròxima setmana.