Hi ha persones que pensen que en haver firmat un contracte de treball ja estan salvats, perquè ja tenen assegurat un sou. N’hi ha que pensen que en haver arribat al capdamunt de l’empresa, en esser el president o el director, ja estan salvats perquè s’hauran acabat els seus problemes.

            Els deixebles de Jesús, i també nosaltres els cristians, per ventura ens hem pensat que Jesús, perquè era el fill de Déu, no podia tenir problemes, perquè Déu estaria sempre amb ell. Ho hem sentit a l’Evangeli: “Jesús diu als seus deixebles que ha d’anar a Jerusalem i que haurà de passar moltes de penalitats i que el mataran… I Pere li respon: Ah, no, de cap manera! això no et passarà! I Jesús li replica dient: Fuig d’aquí Satanàs! Tu vols canviar els plans de Déu. Els teus pensaments no són els de Déu!” És molt curiós, però aquell mateix a qui Jesús li acabava de dir “Tu ets Pere i damunt aquesta pedra edificaré la meva Esgléaia”, ara li diu “fuig d’aquí Satanàs”.

            ¿Això volia dir que Jesús, després de sentir les paraules de Pere, li retira la promesa de ser el cap dels apòstols? No. Jo diria que Jesús no li lleva la responsabilitat que li havia confiat, sinó que li recorda que aquesta responsabilitat no és una dignitat, sinó una missió, i aquesta missió (la de Jesús i la de Pere) implica dificultats i sofriments. Per aquest motiu a continuació Jesús diu als tots els seus deixebles, i ens ho diu també a tots nosaltres: “Tot aquell que vulgui esser seguidor meu, s’ha de carregar la seva crei i m’ha de seguir”.

            I ens demanarem, ¿i quina és la nostra creu? ¿Quina és la meva creu, la creu de cada un de nosaltres? Una creu és cada cosa que ens fa sofrir, que ens preocupa, que ens crea problemes, que ens fa sentir malament. Un té la creu d’una malaltia, un altre té la creu d’uns veïnats que li creen problemes, un altre té la creu d’un vici que no pot deixar i que li fa malgastar els diners de la família, un altre té la creu de l’enveja, de l’ambició o de la gelosia. Cadascú sap quines són les seves creus.

            Però la creu que duu Jesús no és només la seva. Ell s’ha carregat també les nostres creus, i ens convida a dur-les totes plegats, totes entre tots. Perquè si cadascú ha de dur ell tot sol la seva creu, per ventura li resultaria massa pesada. Però si posam la nostra creu en mans de Jesús, i nosaltres posam les nostres mans en les seves mans, ens trobarem que durem totes les creus entre tots i les trobarem més bones de dur.

            Ho he dit en el principi, no basta tenir un contracte de treball per tenir la vida assegurada. Després, si volem mantenir-nos en el lloc, hem de fer bé la feina, amb dedicació i responsabilitat. De la mateixa manera esser cristians, esser seguidors de Jesús no consisteix només a rebre el baptisme i els sagraments i anar a missa. Esser cristians consisteix a carregar la creu, la pròpia creu, cadascú la seva, però juntament amb la creu de Jesús, on també hi ha totes les creus dels altres cristians.

            Ens ho ha dit Jesús: “Tot aquell que vulgui esser seguidor meu, s’ha de carregar la seva crei i m’ha de seguir”. Carregar la creu amb ell i seguir-lo a ell.