A vegades ens fa més efecte un consell o una insinuació indirecta, que entra amb calçador, que no una correcció o una crítica directa.. Així eren les paràboles que el Bon Jesús dirigia als jueus, perquè ells podien entendre que parlava d’ells, encara que no els anomenàs directament pel seu nom. També nosaltres hauríem d’escoltar les paràboles de Jesús com a dirigides a nosaltres. Mirem, per tant, quin lloc ocupam dins la paràbola que hem acabat d’escoltar.

            El rei que prepara la festa de noces és Déu. El fill de l’amfitrió és Jesús. Els primers convidats que no hi varen voler anar són els jueus. Els darrers convidats arreplegats pels camins i carrers són els homes i dones de per tot el món. Els primers criats del rei enviats a avisar els convidats són els profetes de l’Antic Testament. Els segons criats enviats a convidar tota l’altra gent són els deixebles de Jesús. Per tant, som nosaltres, homes i dones de tot el món, que hem estat convidats en segona instància, després dels jueus. Però fixem-nos que hi ha gent del nostre temps que obertament no accepta la invitació. Nosaltres, els cristians actuals, no som així, a nosaltres ens agrada quedar bé, ens agrada estar a la llista dels convidats, per això estam batiats, deim que sí, que gràcies, deim que anirem a la festa, encara que després no hi anem. O donam una excusa, perquè estic malalt, o tenc un altre compromís. No ens atreviríem a rebutjar una invitació de Déu. Sabem quedar bé, almanco de paraula.

            Continuem amb la paràbola: Quan el rei va entrar a la sala dels convidats, i en va veure un que no duia el vestit adequat, el vestit de festa, el va treure a defora. Amb la nostra manera de pensar el rei va esser injust amb aquell convidat. ¿No havia enviat els seus criats a convidar tothom que trobassin pels camins? I si aquell convidat no sabia quins eren els vestits adequats per assistir a una festa de noces, quina culpa en tenia ell?

            Es donen diferents explicacions sobre el significat d’aquest vestit. Uns autors diuen que el vestit de festa és la fe, uns altres diuen que és “estar en gràcia de Déu”, és a dir tenir la consciència neta de pecat, uns altres diuen que és la conversió interior. Jo m’atreviré a donar una altra explicació sobre el vestit de festa. Jo diria que es tracta simplement d’anar d’una forma adequada allà on ens conviden. Si ens conviden per anar a prendre un bany a la platja, no hi hem d’anar amb l’anorac i amb les botes d’escalar muntanyes. I si ens conviden per anar a escalar el puig Major no ens hem de presentar amb unes sabatilles i un banyador. Amb això vull dir que no es tracta de treure ningú a defora. És la persona que no duu la indumentària necessària, la que se n’exclou ella mateixa. Per entrar a les noces del Regne de Déu no miraran el color de la pell, o la classe social a què pertanyem, no miraran la procedència. Tots hi som convidats. Miraran si tenim la disposició necessària per a reunir-nos amb la comunitat dels seguidors de Jesús, si tenim uns ideals comuns, si podem fer una pinya amb els altres convidats, si podem posar-nos d’acord durant la festa per poder fer feina junts, en sortir de la festa, per la justícia, per la pau, per la fraternitat i la solidaritat. No anam a la festa de noces per a menjar cadascú per ell, assegut en el seu racó, el menú de la festa. Anam a les noces per participar junts amb un projecte comú. Jesús és el novii que comença aquest projecte nou, que és la Nova Aliança, la construcció del Regne de Déu a la Terra. El vestit de noces és com la camiseta que es posen els qui van a una manifestació i que significa que es comprometen a lluitar per la causa per la qual es manifesten.

            La festa de noces és la Nova Aliança entre el fill de Déu i el seu nou poble, que és la comunitat dels deixebles de Jesús. I la celebració de l’Eucaristia de cada diumenge és la repetició o la renovació d’aquella Nova Aliança i és ja una anticipació de la festa final a la qual estam tots convidats.

            Per acabar, la paràbola de l’Evangeli diu: “Els convidats són molts, però no són tants els elegits”. Procurem, per tant, anar a la festa de noces amb les disposicions adequades.