Un treballador que fa feina a compte d’altri i vol cobrar un jornal no pot triar ell la feina que vol fer, sinó que ha de fer la feina que el patró o l’empresa li encomanen. Com un estudiant, que no pot triar ell les preguntes de l’examen final, sinó que ha de contestar les que el professor li faci. Però mirau, a vegades hi ha cristians que trien ells mateixos lo que troben que han de fer per tenir a Déu content o per complir la voluntat de Déu, en lloc de demanar-se què és lo que Déu els demana que facin.
Avui hem sentit el judici o l’examen que ens faran quan arribem al final de la nostra vida. I és evident que serem examinats, no sobre lo que nosaltres voldríem, sinó sobre les feines que ens havien encomanat que féssim. Podem recordar la paràbola que escoltàrem diumenge passat: Déu ha posat en les nostres mans uns béns perquè els facem fructificar. I també podem recordar el programa de Jesús, quan començava a tenir deixebles que l’escoltaven i el seguien: era el programa de les benaventurances.
Jesús és l’enviat de Déu que ens convida a caminar amb ell per anar fent possible el programa de les benaventurances i que ha posat en les nostres mans uns béns (una intel·ligència, uns talents, unes qualitats, uns mitjans…) per poder dur a terme el programa. I ara ve a passar comptes. Ho hem sentit i no fa falta tornar-ho a repetir: “Veniu, estimats del meu Pare, preniu possessió del meu Regne… perquè quan jo tenia fam em donàreu menjar, quan tenia set…”. Supòs que veim la relació que hi ha entre les paraules de l’examen final amb les paraules del programa inicial: “Feliços els pobres, els qui passen fam… perquè el Regne de Déu serà per a ells…”
El dia de l’examen final n’hi haurà que respondran: “Però ¿quan és que vós vaig veure que teníeu fam i no vos vaig donar menjar? Jo anava molts de diumenges a missa, jo resava de tant en tant, jo em vaig casar per l’església, jo batiava els meus infants i feien la primera comunió, jo anava cada any vestit de cucuia a les processons de Setmana Santa…”
Anam errats de comptes. No som nosaltres els qui hem de triar què és lo que hem de fer per tenir a Déu content. No som nosaltres els qui triam les preguntes de l’examen final. Si som deixebles de Jesús hem de començar per escoltar què és lo que ell mos demana que facem. Si som seguidors de Jesús i volem caminar amb ell, hem de començar per mirar per on camina ell, amb quina direcció va ell.
Déu ens ha enviat el seu fill, perquè estigui amb nosaltres, perquè compartesqui la nostra vida, i perquè l’escoltem i caminem amb ell pel camí per on ell camina. Déu no ens ha enviat el seu fill perquè li facem festes o processons. I després, quan la festa s’hagi acabat, el tornem deixar a ell tot sol dins el temple, i nosaltres continuem la nostra vida pel nostre compte, i després ja tornarem de tant en tant a veure’l, quan el necessitem o quan ens caigui bé i tenguem temps, llavors ja anirem a demanar-li un favor o a rebre un sagrament.
Estam equivocats. No som nosaltres que hem de triar què hem de fer, o què podem fer per tenir a Déu content, o per esser bons cristians. Estam equivocats. Jesús ha vingut a compartir la nostra vida, perquè nosaltres, mirant-lo a ell i escoltant-lo a ell, tenguem un punt de referència de com hem de viure. I Jesús ens ho havia dit: “Tot lo que faceu a un d’aquests més petits a mi m’ho feis”. I avui ens ho ha repetit: “Veniu estimats del meu Pare, preniu possessió del meu Regne, perquè quan jo tenia fam em donàreu menjar, quan jo tenia set…”
No hem sentit que digués : “Veniu, estimats del meu Pare, perquè vos vaig veure cada diumenge a missa”. No m’interpreteu malament, no penseu que vos digui que no té cap importància venir a missa. És molt important anar a missa per escoltar la Paraula de Déu, per sentir-nos units amb Jesús i amb la comunitat cristiana. Però anam a missa per carregar bateries, per omplir el depòsit de benzina, per alimentar la nostra fe i així, perquè després, puguem tenir més forces per anar construint dia a dia el Regne de Déu, complint el programa de Jesús que són les benaventurances i les obres de misericòrdia.