Abans de celebrar les festes del poble, o la fira, o un esdeveniment familiar, hi ha un temps de preparació. No basta fer un programa damunt un paper. S’han de preveure quins actes s’han de fer, s’han d’organitzar els llocs, s’han de preparar moltes de coses. Una cosa així passa cada any en arribar aquest temps. D’aquí a un mes celebrarem les festes de Nadal. La coral ja prepara els càntics de Matines i es preparen la sibil·la i l’àngel i el nin que ha de fer el sermó de la calenda. I ja estan avisades les persones que han de col·locar les neules dins l’església, etc. etc.
Avui començam el temps anomenat temps d’Advent, un temps de preparació de les festes de Nadal. I què celebrarem per Nadal? Celebrarem el naixement de Jesús. Però, ¿no va néixer Jesús fa dos mil anys? ¿Celebram només l’aniversari del seu naixement? No. No és només això. Jesús ha de tornar el dia del judici final o el dia de la nostra mort per demanar-nos compte de la nostra vida. ¿És a dir que per Nadal preparam la segona venguda de Jesús quan tornarà al final de la nostra vida? No. No és només això. La segona venguda de Jesús no serà la segona, sinó la tercera. Perquè hi ha una altra venguda de Jesús enmig de les altres dues. És la presència contínua de Jesús enmig de nosaltres, com ell ens ho va prometre. Per Nadal no recordam només què va passar fa dos mil anys, quan va néixer. Per Nadal no preparam només la tercera venguda de Jesús, quan vendrà al final de la nostra vida. Per Nadal també hem de preparar la segona venguda de Jesús, que ve a visitar-nos contínuament en els nostres dies, a les nostres cases, en els nostres pobles i a dins els nostres cors.
Ja sabeu com solem preparar la visita d’una persona important o d’una persona que estimam. I si sabem que ve a donar-nos una Bona Notícia, la cosa més important que hem de fer és escoltar-lo a ell i demanar-nos a veure si la Bona Notícia que ens ha vengut a donar coincideix o no amb la que nosaltres esperàvem.
Per començar, Jesús no va nèixer així com els qui l’esperaven s’havien imaginat. No va triar el país dels romans, que en el seu temps era el país més important i el que dominava les altres nacions. Si Jesús hagués nascut entre els romans, no li hagués resultat tan difícil transmetre la Paraula de Déu a molts de llocs. Però vet aquí que Jesús va néixer a un país petit, ignorat o menyspreat pels altres. I en el país d’Israel Jesús no va néixer dins una família de la noblesa, o dels rics, o dels intel·lectuals, sinó que va néixer dins una família normal i pobra. Per aquest motiu molts dels jueus, compaisans seus, no el varen acceptar, perquè pensaven que Déu no hauria triat una família com aquella. També nosaltres per ventura esperàvem que un enviat de Déu vendria d’una altra manera i ens costa creure les paraules que ell ens diu i ens costa acceptar la salvació que ell ens ofereix.
El temps d’Advent, és un temps de preparar la venguda de Jesús, d’aquell Jesús que va néixer i créixer com els altres nins del seu temps. D’aquell Jesús que va patir les mateixes contrarietats i dificultats que els altres. Que va participar de la nostra manera de ser i dels costums del seu temps, per ajudar-nos a conservar les coses bones i a canviar les dolentes. Jesús no ens ha duit la salvació, com si fos un regal davallat del cel sense la nostra cooperació, sinó que ens ha mostrat com Déu ens ha donat els mitjans necessaris, perquè amb la nostra intel·ligència, amb la nostra capacitat d’estimar i amb l’esforç dels nostres braços anem construint el Regnat de Déu a la Terra, que ens sigui ja com un tast de la Salvació definitiva que ens espera en el Regne de Déu.
A la lectura de l’Evangeli que hem escoltat avui hem sentit els consells de Jesús quan ens diu: “Estigueu sempre atents, amb els ulls ben oberts”. Tenguem els ulls ben oberts, no solament per recordar i celebrar el primer naixement de Jesús. Tenguem els ulls ben oberts no solament per preparar la tercera venguda de Jesús. Tenguem també els ulls ben oberts, per veure com és aquesta segona venguda de Jesús, que conviu amb nosaltres, quina és la Paraula de Déu que ens transmet dia a dia, quin és l’exemple de vida que ens està mostrant, perquè l’imitem, li donem la mà, caminem amb ell pel camí de la Salvació, el camí que ell ha vengut a caminar en el nostre costat.