Quan un treballador no compleix el seu contracte de treball el poden treure de la feina. Quan un alumne no aprova els exàmens el poden suspendre. Quan un llogater no paga el lloguer el poden expedientar i treure’l de la casa que ocupa... Així es trobava el poble d’Israel quan els profetes de l’Antic Testament els anunciaven la vinguda d’un Salvador, perquè ells no havien complit els seus pactes amb Déu, i Déu havia permès que perdessin la independència del seu país i que tots els seus governants i la gent important haguessin estat deportats com a presoners a Babilònia. El profeta els diu: “Consolau, consolau el meu poble - diu el Senyor-, digau a Jerusalem que s’ha acabada la seva esclavitud, que ha estat perdonada la seva culpa...” Però el profeta continua dient: “Però vosaltres mentretant obriu una ruta a través del desert, aplanau els camins, per quan el Salvador vos véngui a cercar”.
I el poble d’Israel va recobrar la seva llibertat i varen poder retornar a Jerusalem. Però uns anys després varen tornar caure baix de la dominació d’un altre país invasor, l’Imperi de Roma. I va sorgir un altre profeta, Joan Baptista, que va anunciar la proximitat de l’arribada del Salvador, d’aquell Salvador que ja havia estat anunciat pels antics profetes. Joan Baptista els deia que no era ell el Salvador, que ell només era el precursor que anunciava que el Regne de Déu estava a punt d’arribar.
Nosaltres també en aquest temps d’Advent estam preparant la vinguda del Salvador, Jesús. Però la salvació que Jesús ens ofereix va molt més enllà d’una salvació merament política. És una salvació integral. És l’anunci de l’arribada del Regnat de Déu a la Terra.
La Paraula de Déu que acabam d’escoltar ens ha dit què hem de fer per acollir aquesta Bona Notícia. Ens diu que hem de canviar la nostra manera de pensar i d’actuar. Hem de llevar de dins nosaltres tots els obstacles que ens puguin impedir que el Salvador pugui arribar i quedar-se entre nosaltres. Cadascú sap quines coses de la seva vida i del seu comportament poden ser un impediment perquè Jesús vulgui compartir la nostra vida.
Jesús va venir per primera vegada quan va néixer a Betlem. Jesús tornarà per a cada un de nosaltres un dia que no podem preveure quan serà, com ho hem llegit a la carta de Sant Pere: “Vendrà inesperadament, com un lladre. Per tant, pensem com hem de viure, com ens hem de comportar. Nosaltres esperam un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats - ens ha dit Sant Pere- mentres esperau això, mirau que ell vos trobi en pau i amb la consciència ben neta”.
I, a més d’aquestes dues vingudes de Jesús, renovam la seva presència enmig de nosaltres cada vegada que celebram l’Eucaristia, perquè ell ho va dir: “Quan vos reunireu dos o més en nom meu jo estaré enmig de vosaltres”. I també ens va dir que sempre estarà enmig de nosaltres, perquè: “tot lo que faceu a un d’aquests més petits, a mi m’ho feis”.
Que sigui aquesta la nostra manera de preparar les festes de Nadal: tenir ben present que Jesús continua enmig de nosaltres, disposats sempre a escoltar-lo i aseguir-lo.
----------------------------
Homilia en la festa de la Immaculada (8 de desembre)
Des de l’escrit més antic que parla de la mare de Jesús (Gal 4, 4) fins al Concili Vaticà II (LG cap 8), els cristians han reflexionat molt sobre el paper de Maria dins la vida de Jesús i dins la vida de l’Església.
Ho paga la pena mirar l’evolució d’aquesta reflexió:
- L’escrit més antic es troba a una carta de Sant Pau: “Déu envià el seu Fill nascut d’una dona”. Es ressalta que Jesús era una persona humana, no un àngel o un esperit revestit amb un cos humà.
- L’evangeli de Marc és molt parc en paraules sobre la mare de Jesús: “Qui són la meva mare i els meus germans?” I a un altre lloc: “No és el fuster, el fill de Maria?”
- Els evangelis de Mateu i de Lluc recullen els mateixos passatges de Marc i hi afegeixen les narracions del naixement i de la infància de Jesús.
- Lluc en el llibre dels Fets dels Apòstols conta la presència de Maria entre els apòstols el dia de Pentecostès.
- L’evangeli de Joan conta solament dos passatges on Maria hi és present: un és a les noces de Canà i i l’altre als peus de la creu.
- Alguns passatges de l’Apocalipsi han estat interpretats també com a referits a Maria.
- Els primers cristians varen interpretar també que Maria ja estava anunciada i prefigurada en diversos passatges de l’Antic Testament
- Tots els altres títols i prerrogatives són fruit de la reflexió cristiana al llarg dels segles: Mare de Déu, Auxiliadora, Corredemptora, Intercessora, Mare de l’Església, etc... (Basti recordar les invocacions de la llarga llista del rosari, com també la llarga llista de noms de llocs d’aparicions i de santuaris). Entre els títols més importants hem de destacar els dogmes de la Immaculada Concepció i de l’Assumpció.
- El Concili Vaticà II demana als teòlegs i als predicadors que no donin una importància exagerada a Maria, però que no deixin de ressaltar la seva figura i el seu exemple. I és que a vegades els cristians hem posat a Maria, la mare de Jesús, tan amunt, gairebé com si fos un déu, tan amunt l’hem posada que ens hem oblidat d’una altra cosa per ventura més important per a nosaltres i és que era una dona senzilla de poble, com qualsevol de les nostres mares. Ella va ser la primera cristiana, la primera seguidora del seu fill i després va ser una gran acompanyant dels apòstols i de les primeres comunitats cristianes.
- El Concili Vaticà II va dir d’ella una cosa, que a primera vista pot parèixer que no té gaire importància, però que ben mirat és la base de tots els títols que li havia donat l’Església al llarg de la seva història. El Concili va dir que Maria és imatge o figura de l’Església. És a dir, que Déu va començar per realitzar amb ella el projecte que té per a tota l’Església, és a dir per a tots els cristians.
Ella ve a ser com la maqueta de l’Església. Ella va ser mare de Jesús i el va donar a la humanitat. Nosaltres també estam cridats, com ella, a fer néixer Jesús de bell nou contínuament i donar-lo a conèixer a tota la humanitat.
Ella és verge, és a dir que es va mantenir sempre fidel a Déu, i és aquesta fidelitat la que se’ns demana també a tots nosaltres: que no ens deixem enredar per tants de reclams que ens conviden a oblidar-nos de Déu.
Ella és immaculada, és a dir que no va tenir pecat. També nosaltres, com ella, estam cridats a lluitar contra tots els mals del món, que això és el pecat, i no una altra cosa.
Ella és assumpta al cel, és a dir que ha rebut la vida definitiva per sempre. També nosaltres, com ella, en el final del nostre pas per aquest món, estam cridats a participar de l’herència del nostre Pare del cel, i del nostre germà major Jesús, i aquesta herència és el Regne definitiu de Déu, que estam cridats a començar a construir ja aquí a la Terra, en la mesura de les nostres possibilitats, seguint el camí i l’exemple de Jesús.