Diuen que “qui avisa no és traïdor”. Estam avisats que el Senyor vendrà, però no sabem ben bé quan serà la seva vinguda, ni com serà. Per això els passats diumenges les lectures ens advertiren: heu d’estar amb els ulls ben oberts, amb les làmpares carregades i a punt d’encendre, perquè quan es presenti el Senyor puguem entrar amb ell en el Regne de Déu.

            Nosaltres sabem preveure que a l’hivern farà fred i a l’estiu calor, i solem preparar a temps la casa, la roba, les estufes o els ventiladors. Però aixì i tot a vegades el canvi de temps ens agafa per sorpresa.    

            Idò, una cosa així va passar quan el poble d’Israel esperava el seu Salvador. Els jueus havien escoltat els profetes, quan els deien com podrien reconèixer el Messies, quan vendria, i com havien de preparar-li els camins, però no els varen dir exactament quan naixeria ni quina família triaria, però sí que els havien dit com havien de preparar el seu interior, a fi que, quan aparegués, poguessin reconèixer qui era ell enmig d’altres veus enganyoses i el poguessin rebre amb els braços oberts..

            Avui hem sentit les paraules de dos profetes: el primer ha estat n’Isaïes i el segon ha estat en Joan Baptista. N’Isaïes ens ha dit que l’Enviat de Déu farà arribar la Bona Notícia als pobres, que curarà els cors adolorits, que anunciarà als presos la llibertat, i que proclamarà un any d’Amnistia general. En Joan Baptista per la seva part els deia que el Salvador estava a punt d’arribar, que ell li venia davant davant per a preparar-li el camí, i els deia taxativament que no era ell el Messies: “Jo bateig només amb aigua... quan ell aparegui serà a ell a qui haureu d’escoltar i a ell a qui haureu de seguir”.

            Ara, per tant, en aquest temps d’Advent, ens correspon a nosaltres preparar els camins del Senyor, a fi que el coneguem, reconeguem qui és ell entre tants d’altres líders i entre tantes d’altres veus, i després d’haver-lo identificat el puguem rebre a ca nostra, el puguem escoltar i el puguem seguir en el camí que ell ha vingut a compartir amb nosaltres per anar-nos davant davant.

            Jesús va venir a mostrar-nos el camí de la Salvació ja fa dos mil anys. La seva contribució per a la nostra Salvació ja la va fer, ja està feta. Manca que nosaltres completem aquesta Salvació amb la nostra petita contribució. És ell qui ens salva, però no ens salva si no ens deixam salvar. Ell ens allarga la seva mà, però espera que nosaltres li allarguem també la nostra. La seva contribució a la nostra Salvació va ser la de donar-nos exemple: va ser una persona com les altres, es va voler assemblar i equiparar a qualsevol altra persona humana, i va voler compartir la cultura del seu país i els problemes socials i polítics del seu temps, i en va sofrir en carn pròpia les conseqüències. Amb el seu exemple de vida ens va salvar, però no ens salva si nosaltres no ens deixam salvar. La salvació que ens ofereix consisteix a mostrar-nos la manera de superar els nostres problemes. La nostra salvació està ara en les nostres mans, però sabem que Jesús continua al nostre costat, per ajudar-nos, per aconsellar-nos, per mostrar-nos el seu exemple. No ens salvam nosaltres tots sols, és Jesús qui ens salva, és ell qui ens ha duit la Salvació. Però no ens salva si nosaltres no volem, si no cooperam en la nostra salvació. Ell ha fet la seva part i espera que nosaltres facem la nostra. Ell manté la seva mà allargada, basta que nosaltres li donem la nostra i caminem amb ell.

            En aquest temps d’Advent ens ajuden les paraules dels profetes i de Joan Baptista. Ens ajuda l’exemple de Maria, ella que va viure sempre atenta a la veu de Déu i que la meditava dins el seu cor. Maria va ser la primera que va preparar els camins del Salvador de la humanitat. Que sigui per a nosaltres un punt de mira i un exemple.