Dues persones no se troben, si una d’elles no vol, encara que per casualitat un dia se topin i se saludin. Amb això vull dir que si una persona no cerca a Déu, encara que se topi amb ell en alguna ocasió, en realitat, si no vol, no el trobarà mai.
Jesús de Natzaret, després de rebre l’encàrrec d’anunciar l’arribada del Regnat de Déu, va començar a anar per camins i carrers anunciant la Notícia, que era la següent: El Regnat de Déu ha arribat, és aquí. Els qui esperaven aquesta notícia la varen poder sentir. Els qui no l’esperaven, perquè no necessitaven res més de lo que ja tenien, encara que sentissin aquell anunci, no en varen fer cas, no els interessava.
Jesús, per anunciar l’arribada del Regnat de Déu, havia de començar per qualque lloc, i va començar en el país d’Israel, perquè des de feia molt de temps, Déu havia anat preparant aquell poble, a través de la seva història, les seves tradicions i els escrits de l’Antic Testament. Però Jesús vol fer arribar aquest anunci a tots els pobles de la Terra. Per aquest motiu una de les primeres coses que va fer Jesús va ser cercar una colla d’amics d’entre els qui s’interessaven per escoltar-lo, de manera que més endavant ells poguessin continuar divulgant la Notícia del Regnat de Déu a altres llocs. Esser cristians, esser seguidors de Jesús, no consisteix només a escoltar Jesús, a aprendre coses, a veure miracles, a complir unes pràctiques i a resar unes oracions. Esser cristians, esser companys de Jesús, suposa també un compromís d’ajudar-lo a fer arribar les seves Paraules allà on ell no podrà arribar. Esser cristians vol dir fer de testimonis de la vida de Jesús amb la nostra vida, amb la nostra manera de viure.
Hi ha bastants de cristians, en canvi, que pensen d’una altra manera. Pensen que entre els seguidors de Jesús n’hi ha de dues categories: uns que són els protagonistes i uns altres que són els espectadors. Dit amb altres paraules, uns que ofereixen i venen el producte com a un restaurant, o a un bar, o a un supermercat, i uns altres que en són els clients. O com a un camp de futbol, on n’hi ha uns pocs que juguen, amb un club o una empresa que du el negoci, i després hi ha el gran públic que paga i disfruta de l’espectacle.
Però no era aquest el programa de Jesús. Ell no volia posar en marxa una empresa, que ofereix la Salvació a una clientela. Jesús convida tots els qui s’interessen per escoltar-lo i els diu: “Veniu i ho veureu”.
Des d’avui fins el dimecres de Cendra, que serà quan començarem el temps de Quaresma, estam convidats a seguir Jesús, per escoltar el seu primer anunci del Regnat de Déu, per veure en què consisteix aquest Regnat de Déu, per veure si ens interessa esser seguidors seus, o si no ens interessa.
Hem escoltat com els primers seguidors de Jesús varen ser els germans Andreu i Simó, gent senzilla, del poble, d’ofici pescadors. A la primera lectura també hem sentit com en Samuel va respondre a una convidada que Déu li va fer.
Jesús no vol obligar ningú a seguir-lo. Però als qui s’hi apunten sí que els demana que no responguin només amb paraules de bona voluntat, ara sí, ara no. Perquè n’hi ha que diuen, i si no diuen ho pensen: “Vull ser cristià per poder batiar els infants o poder fer qualque festa a l’església, però vull que em deixin tranquil a l’hora de viure la meva vida a la meva manera o de fer els negocis que em convengui fer”. Jesús demana als seus seguidors que ho siguin a les verdes i a les madures, quan és l’hora de fer una festa i quan és l’hora de fer la feina. I abans de comprometre’ls els diu: “Veniu i ho veureu”. Jesús ens convida durant aquests pròxims diumenges a seguir-lo i a veure. Després de veure com viu i què fa, estarem en condicions de dir si ens comprometem o no a ser deixebles seus.