A l’hora de fer qualsevol feina o activitat és molt important poder combinar la teoria amb la pràctica. I a l’hora de fer sermons, de donar consells, o d’educar els adolescents i la joventut, són més convincents les paraules si van acompanyades amb l’exemple.

            Aquesta era la pedagogia de Jesús, i segurament per això els qui l’escoltaven podien dir d’ell: “aquest home ensenya amb autoritat, i no com els mestres de la llei”. Perquè no solem donar la raó o no ens convenç més el qui crida més fort o el qui té més paraules, sinó el qui amb la seva vida ens pot demostrar que creu lo que diu o que fa lo que diu. Aquesta és l’autoritat que convenç i no l’autoritat del qui parla perquè té un títol o un càrrec. Jesús, davant la gent que l’escoltava i el seguia, no tenia cap títol ni cap càrrec. Després, a poc a poc, li donaren el títol de mestre (li deien rabbí) i més endavant els títols de profeta, o de Senyor o de Messies. I finalment, després d’haver ressuscitat li donaren també el títol de Fill de Déu. I en els escrits dels evangelis a vegades ja surten aquests títols en el principi de la seva predicació, perquè aquesta era la fe dels seus deixebles quan varen posar per escrit els quatre evangelis, però de tot d’una Jesús era i es presentava com una persona normal del poble, sense títols ni càrrecs. (És ver que els evangelis diuen que ell, a vegades s’anomenava a si mateix “el fill de l’home”).

            I per mor d’aquesta autoritat amb què Jesús parlava, l’evangeli de sant Marc ens diu que “fins i tot mana als esperits malignes, i l’obeeixen”. Si ho recordau, diumenge passat vàrem escoltar que Jesús va dir als seus primers deixebles Simó i Andreu “vos faré pescadors d’homes” i podeu recordar que diumenge passat vaig explicar que esser pescadors d’homes significava treure la gent de dins els seus mals. Doncs Jesús avui passa de la teoria a la pràctica pescant homes, quan els treu esperits malignes o dimonis.

            I què vol dir treure dimonis? ¿Existeixen realment els dimonis? Molta gent, avui en dia, sobretot en el món occidental, no creuen en l’existència dels dimonis, sinó que creuen que antigament, quan la gent no sabia explicar d’on venien les malalties i les desgràcies, ho atribuïen als dimonis, com a culpables de tots els mals del món, causants dels sofriments humans. En aquest sentit, “tenir autoritat” per treure dimonis equivalia a dir “tenir poder” per fer desaparèixer el mal i el sofriment de les persones.

            I això és lo que necessitam tots: alliberar-nos de les forces del mal, que ens causen sofriments i ens fan uns desgraciats. I les forces del mal o els dimonis actuals podríem dir que són els següents:

            - un d’ells és el dimoni de l’ambició de poder, de comandar, comandera, no són ganes de servir, sinó ganes de comandar;

            - un altre dimoni del nostre temps són els doblers, guanyar doblers, acumular riqueses, comprar coses i més coses, i, per a poder comprar coses, passar per damunt de tot lo que faci falta, no mirar ni persones, ni honradesa, ni respecte..., només doblers i més doblers per a la meva butxaca;

            - un altre dimoni és el propi benestar, la pròpia felicitat, l’auto-estima per damunt de tot;

            - hi ha altres dimonis, com l’egoisme, l’enveja, les gelosies… Cadascú de nosaltres hem de fer una anàlisi per detectar quins són els dimonis que ens acorralen. I amb la mateixa mesura que volem alliberar-nos dels nostres mals, intentem esser pescadors d’homes, ajudem a Jesús a ser pescadors d’homes. Això és esser cristians.