Normalment a la vida de cada persona hi sol haver dos nivells de dedicació: la vida personal i familiar per una part, i la vida professional per l’altra. En la vida professional podem tenir vacances, però no en podem tenir en la vida personal i familiar. Per exemple, si estic malalt, hi estic tant en horari de feina com fora de l’horari. I un altre exemple: puc desconnectar-me uns dies de la feina professional, però no em puc desconnectar dels meus fills petits o dels meus pares majors i malalts. I la nostra vida cristiana, ¿a quina vida s’equipara? ¿A la professional o a la familiar? ¿A la vida cristiana només hi dedicam uns moments determinats del dia o de la setmana? ¿O la duim sempre connectada?

               La Paraula de Déu que hem escoltat avui ens ajuda a donar una resposta a aquestes preguntes. Ho podem concretar amb dos consells: El primer consell és el de Sant Pau quan ens ha dit: “Quan mengeu o begueu, o feis alguna altra cosa, feis-ho tot a glòria de Déu”. Això vol dir que a la nostra vida no hi ha unes activitats o uns moments dedicats a Déu i uns altres moments en què la nostra vida no té res a veure amb Déu. Tot quant feim o deixam de fer, o agrada a Déu o no li agrada. Si resam bé o anam a missa amb atenció i devoció, Déu està content. Però si resam per rutina sense saber què deim, per molt que resem Déu no estarà content. I si anam a missa i estam distrets, Déu no estarà content. Si anam a fer feina, o ens divertim i actuam correctament, Déu n’estarà content, però si no som honrats o no som respectuosos, Déu no n’estarà content.

              El segon consell d’avui l’hem escoltat a l’Evangeli, quan el leprós li va dir a Jesús: “Si voleu, em podeu curar”. I Jesús li va respondre: “Sí que ho vull”. Aquest és el consell de Jesús: Som nosaltres els qui de bon de veres hem de voler curar-nos dels nostres mals, perquè ell, Jesús, sempre ho vol. Això vol dir que si no ens curam, la culpa només és nostra. Per ventura perquè la curació que nosaltres voldríem no és precisament la curació definitiva que ell ens vol donar. Passa com amb un pare i una mare, que per molt que estimin els seus fills, i precisament perquè els estimen, no sempre els donen tot quant demanen, encara que els fills plorin i no ho puguin entendre. I després que el leprós s’ha curat, Jesús li demana que complesqui la llei i que es vagi a presentar davant els sacerdots, perquè testifiquin la seva curació i així pugui tornar a conviure amb la seva família. I també li diu que no digui a ningú qui l’ha curat, segurament per evitar malentesos i massa entusiasmes populars. Jesús no cerca esser aclamat per les multituds. Jesús prefereix fer el bé d’una manera discreta.

              Avui hem rebut dos consells: El primer, estar sempre connectats amb Jesús. El segon, voler-nos curar dels nostres mals. Dos consells units a una actitud que ens ha aconsellat Sant Pau: “Seguir l’exemple de Jesús, que anava fent el bé pertot allà on passava”.