Després d’un temporal ve una bonança, després d’una pujada ve una davallada. Vull dir que a la vida hi ha moments de sofriment i moments d’alegria.

            Diumenge passat vàrem veure el Bon Jesús temptat pel diable. Avui el veim transfigurat. Són com les dues cares d’una mateixa moneda (cara i creu).

            El passatge de l’Evangeli d’avui comença dient “sis dies després”. En el llibre de lectures han canviat “sis dies després” per “en aquell temps”. Però crec que a l’Evangeli aquesta referència a “sis dies després” té un significat important. ¿Sis dies després de què? No són sis dies després de les temptacions, perquè les temptacions estan comptades en el capítol primer, i la transfiguració en el capítol novè. Entre un fet i l’altre l’evangeli conta que havien passat moltes de coses i per tant molts més dies. Però quan el passatge de la Transfiguració comença dient “sis dies després”, fa pensar que sis després, és a dir cada setmana, els primers cristians ja es reunien i que Jesús es transfigurava davant ells a la celebració de l’Eucaristia.

            Durant la setmana hem hagut d’anunciar l’arribada del Regnat de Déu com ho feia Jesús, amb paraules i amb obres. I durant la setmana, també com ell, hem estat temptats pel diable. Però sis dies després ens tornam reunir per contemplar Jesús transfigurat.

            Els cristians començam l’Eucaristia llegint la Paraula de Déu. Al llibre que conté la Paraula de Déu nosaltres li deim “la Bíblia”, però els primers cristians no utilitzaven aquesta paraula, sinó que a l’Antic Testament li deien “la llei i els profetes”. Per tant, dir que amb Jesús hi ha presents en Moisès i n’Elies era tant com dir que amb Jesús hi havia tota la Bíblia present, tota la història del poble de Déu, que culmina amb la presència de Jesús, el fill de Déu.

            Després d’haver vist la cara més humana de Jesús, quan va ser temptat pel diable, avui hem vist la seva cara més divina, que ve a ser com un tast, un anunci de la seva resurrecció futura.

            La quaresma, que per als primers cristians es feia llarga i dura, per mor dels dejunis, els sacrificis i les penitències, avui, en aquest segon diumenge aixecaven per uns moments els ulls d’en terra i allargaven la mirada cap a la meta de Pasqua.

            Aquesta és una bona consigna per als cristians: tenir sempre un ull ben posat en terra per no caure en les temptacions i poder seguir caminant. Però tenir també sempre l’altre ull mirant cap amunt, per no perdre l’esperança ni la direcció de la meta cap a on ens dirigim.