De la mateixa manera que els animals no poden entendre moltes coses de la intel•ligència humana, igualment podem pensar que els humans no podem entendre com és en realitat Déu. Segurament entre la intel•ligència dels animals i la nostra no hi ha tanta distància com entre nosaltres i Déu.
          Avui contemplam el misteri de Déu, anomenat de la Santíssima Trinitat, que ens pot ajudar a comprendre una mica com és Déu. Si deim que comprendre com és Déu és un "misteri", volem dir que la nostra intel•ligència no ho pot entendre. I no es tracta només d'un "enigma", com si fos una cosa mala d'entendre i que només poguessin entendre-la les persones que tenen estudis de teologia. No, ningú pot entendre el misteri de Déu. Nosaltres només hi podem fer algunes aproximacions.
          I l'expressió de "la Santíssima Trinitat" amb què els cristians del segle quart formularen el misteri de Déu, ben mirat no se la inventaren ells, sinó que la deduïren de la seva reflexió per fidelitat al contingut dels evangelis.
          Jesús parlava del seu pare Déu i parlava de l'Esperit. Per una part, Jesús demanava a Déu, el seu Abbà, el seu pare, que si era possible l'alliberàs de beure el calze de la passió. I estant a la creu, podem recordar que abans de morir, va dir: "Pare en les vostres mans encoman el meu Esperit". Els primers cristians deduïren, per tant, que el Pare i el Fill són dues persones distintes.
          Però en altres ocasions Jesús diu a l'evangeli que "qui m'ha vist a mi ha vist el pare, perquè el Pare i jo som u". Els primers cristians deduïren que el Pare i Jesús són dues persones distintes, però que són un sol Déu.
          També a l'evangeli Jesús unes vegades diu que estarà sempre amb els seus deixebles, i altres vegades diu que ell se n'ha d'anar a la casa del Pare, però que els enviarà l'Esperit.
          De tot aquest conjunt de frases de l'Evangeli, els cristians del segle quart, seguint la filosofia del seu temps, formularen el dogma de la Santíssima Trinitat: els cristians creim en un sol Déu, que és Pare, Fill i Esperit.
          No siguem tan pretensiosos. No vulguem entendre el misteri de Déu, donant-li voltes i explicacions. Els animals no poden entendre la intel•ligència dels humans, i nosaltres no podem entendre com és Déu. Ens ha de bastar acceptar el significat d'aquest misteri.
          Creure que Déu és pare ens pot ajudar a entendre que ell és el Creador, que ens ha creat a la seva imatge i que ens fa participar de la seva vida i hereus del seu Regne.
          Creure que Jesús és Déu, que és el Fill de Déu, ens pot ajudar a entendre com ens ha estimat i com ens hem d'estimar, perquè nosaltres també som fills de Déu, germans tots, fills d'un mateix pare i membres d'una mateixa família.
          Creure que Déu és Esperit ens pot ajudar a entendre que està sempre al nostre costat i fins i tot que està dins nosaltres i que ens assisteix amb els seus dons, perquè donem testimoni de la nostra fe i anem construint ja aquí a la Terra el Regnat de Déu.
          I no fa falta que li donem més voltes.
          Donem gràcies a Déu per tot quant ha fet per nosaltres. Demanem a Déu-Pare que ens ajudi a comportar-nos com a bons fills seus. Demanem a Déu-Fill que ens ajudi, com a germà major nostre que és, a comportar-nos en aquest món com una gran família i que ens estimem tots com a germans, així com ell ens ha estimat. Demanem a Déu-Esperit que ens doni la força, les virtuts i les qualitats que necessitam per a poder donar testimoni de la nostra fe i seguir les petjades i l'exemple de Jesús.