¿Com es podria resumir en dues paraules la història de la humanitat o la geografia del món? Em direu que és impossible. Igualment, ¿com es podria explicar en poques paraules la fe cristiana? Vet aquí que un d'aquests possibles resums és la festa de l'"Eucaristia", del Cos i la Sang de Jesucrist, que celebram avui.
La paraula "Eucaristia" prové de la llengua grega i vol dir "acció de gràcies". I aquesta paraula dins la història del cristianisme és com un compendi de tota la vida de Jesús i de l'herència que ell ens ha deixat. El Concili Vaticà II ho resumeix així: "L'Eucaristia perpetua el sacrifici de la creu de Jesús, és el memorial de la seva mort i de la seva resurrecció, és sagrament de pietat, signe d'unitat, vincle de caritat, sopar de Pasqua. A l'Eucaristia rebem a Crist, l'ànima s'omple de gràcia i se'ns dóna una penyora de la glòria futura".
Els cristians estam convidats a celebrar l'Eucaristia cada diumenge, i també els més devots hi poden assistir cada dia. Per ventura perquè l'Eucaristia (que hem acabat per anomenar "missa") es va fer tan freqüent, tan rutinària i obligatòria, molts de cristians hi perderen el gust. Com si cada dia menjàssim una paella, podríem arribar per estar-ne cansats i no tenir-ne pus ganes.
Però hi ha dos dies a l'any, en què, a més de celebrar l'Eucaristia, els cristians rememoram d'una manera especial la seva importància. Aquests dos dies són el Dijous Sant i el dia de Corpus.
De les tres lectures de la Paraula de Déu que acabam d'escoltar, vull fixar-me avui en la segona, que ens ha parlat de Jesús com a sacerdot, que s'ha oferit ell mateix com a víctima per a perdonar-nos els pecats. I és que l'Eucaristia no es pot entendre, si no entenem el sacerdoci de Crist.
Però, en parlar del sacerdoci sovint emergeixen uns conceptes precristians, anteriors al cristianisme, de com era el sacerdoci dels jueus a l'Antic Testament, o el sacerdoci dels pagans a Grècia i Roma. Un sacerdot era el mediador entre Déu i els homes i entre els homes i Déu. I el sacerdot era el qui feia ofrenes a Déu en nom del poble. Segons la Carta als Hebreus, per als cristians Jesús és sacerdot, sí, però sacerdot d'un altre estil, un sacerdot completament diferent.
Si per als jueus i els pagans els sacerdots eren mediadors (un pont, un enllaç) entre Déu i els homes, per als cristians Jesús és l'únic mediador de la Nova Aliança, l'únic sacerdot pròpiament dit. Si per als jueus i els pagans els sacerdots eren els que oferien víctimes, sacrificis i pregàries a Déu en nom del poble, per als cristians Jesucrist, oferint-se ell mateix una vegada per sempre, ha fet inútils tots els altres sacrificis. Ara, quan nosaltres celebram l'Eucaristia, no oferim un altre sacrifici, diferent del de Jesús, sinó que feim memòria del sacrifici de Jesús. L'ofrena o el sacrifici que els cristians podem oferir pel nostre compte és el de les nostres pròpies vides, oferint-les a semblança de com ell ho va fer, associant-nos a la seva ofrena. Aquest és el nou sacerdoci, el sacerdoci cristià. I tots els cristians, homes i dones, per raó del nostre baptisme, som sacerdots. És l'anomenat sacerdoci comú dels fidels, a través del qual ens unim al sacerdoci de Crist i hem d'oferir com ell les nostres vides per anar construint pas a pas, seguint-lo a ell, com ell ho va fer, el Regnat de Déu ja a la Terra.
I començar a construir, ja aquí a la Terra, el Regnat de Déu suposa la preocupació per la gent que ho passa més malament. I per això l'Eucaristia també significa germanor, solidaritat i caritat. I la caritat no pot ser una compensació o un tapadora de la injustícia. Perquè per una part la societat, que va creant cada vegada més pobres, després ha de crear organitzacions per ajudar-los i compensar de qualque manera la seva pobresa. Els prenem primer la seva casa i després els hem d'ajudar a pagar el lloguer. Els deixam sense feina i després els hem de donar aliments, perquè no poden arribar a final de mes. Però mentre no arreglem les desigualtats del nostre món, no ens queda més remei que fer caritat i destinar a Càritas la col•lecta del dia del Corpus.
I acabaré amb una darrera reflexió. Quan sortirem en processó pels carrers recordarem un altre significat molt important de l'Eucaristia, que és la presència real de Jesús. Volem que Jesús estigui sempre present no solament dins els temples, sinó també dins el nostre poble i dins les nostres cases. Per això, facem que la processó sigui una autèntica manifestació de la nostra fe, i no una simple desfilada per a continuar una tradició que hem rebut dels nostres avantpassats.