La vida no sempre és una bassa d'oli. De tant en tant hi ha mala mar i algun contratemps. I a vegades també hi pot haver qualque temporal gros.
          El Bon Jesús vol ensenyar als seus deixebles com comportar-se davant les dificultats que podrem trobar dins la vida. La barca pot ser el símbol d'un projecte de convivència o d'un treball en comú: el d'una parella, o d'una família, o d'una empresa. I en el nostre cas, avui, la barca pot ser el símbol de la comunitat de seguidors de Jesús, és a dir de l'Església.
          Jesús dorm plàcidament dins la barca, no la pilota ell, la deixa en mans dels deixebles. Fins i tot sembla que no el preocupa si hi ha temporal, ni si la barca se'n pot anar a fons. Ell dorm tranquil•lament, fins que els deixebles el criden: "Mestre! ¿No veis que ens enfonsam?"
          Talment com ens pot passar a nosaltres: Estam acostumats a pilotar la barca tot sols. Ens hem arribat a pensar que Jesús ja no està dins la nostra barca, que ha sortit de les nostres vides i de les nostres cases. Com que no diu res, com que dorm, ja no comptam amb ell.
          Ah, però quan es mou un temporal, per ventura llavors sí que el volem despertar: "¿No veis que ens enfonsam?" I Jesús els respon i ens respon: "¿Per què sou tan porucs? ¿Encara no teniu fe?".
          La pregunta d'avui seria demanar-nos: ¿És ver que encara no tenim fe? ¿I què significa tenir fe? ¿Fe simplement és creure que Déu existeix? ¿Que existeix a un altre lloc, defora de la nostra barca? ¿O tenir fe és qualque cosa més?
        Quan preparava aquesta homilia, he llegit els comentaris de dos autors. Un d'ells, seguint la resposta de Jesús, contraposa la fe a la por: "¿Per què sou tan porucs?" I aquest autor diu que l'enemic número u de la fe en Jesús no és l'error, sinó la por. Perquè la por paralitza la capacitat de pensar. I dins la barca, durant el mal temps, no hem de perdre la capacitat de pensar, hem de pensar quina pot ser la millor manera de pilotar la barca i superar el temporal. Ens podem equivocar, podem haver de canviar d'estratègia. Lo que no podem fer és quedar-nos sense fer res, perquè tenim por, esperant que passi el temporal.
          L'altre autor diu que lo més contrari a la fe no són els dubtes, sinó la indiferència. El qui té dubtes, és perquè o no està segur d'on és la veritat, i la cerca, o no està segur de com ha d'actuar per esser o més eficaç o més honrat o més coherent, i es qüestiona sobre quin ha de ser el seu comportament. El qui té fe pot tenir dubtes, però lo que no pot ser és esser indiferent. Dins la barca, tant si és en temps de calma com si és en temps de maror, no ens podem quedar indiferents, sense fer res, deixant que la barca vagi allà la dugui el temps, o deixant que la barca la pilotin uns altres.
          Dins la barca, podem pensar que Jesús dorm, i és ver, ell deixa en les nostres mans el timó i els rems, i les veles i el motor. Però ell continua estant en el nostre costat. Aquesta és la nostra fe. No hem de comptar amb ell només en cas d'emergència, quan véngui un temporal. Està sempre al nostre costat a través de la seva Paraula i de l'exemple de la seva vida, i està sempre al nostre costat a través del seu Esperit. La fe cristiana no és com un servei d'ambulància o de bombers. La fe hauria de ser una connexió contínua, com la que tenim amb els nostres pares o amb els amics, que sabem que podem comptar sempre amb ells. Que ens convé comptar amb ells quan no els necessitam, perquè per ventura són ells els que ara ens necessiten a nosaltres, o simplement perquè estan contents de veure que comptam amb ells.
          Aquest és el missatge que Jesús ens transmet avui. Pensem-hi de tant en tant durant aquesta setmana.