Si volem entrar a una tenda, o a un restaurant que no coneixíem abans, la primera impressió és molt important. Val més una imatge que mil paraules. Per fer atractiva una cosa, primer ens ha d'entrar pels ulls. Després, quan ja ho coneguem, podrem dir si "les aparences es corresponen o no a la realitat".
          Per què dic això? El Bon Jesús vol enviar els seus deixebles a fer una prova, perquè experimentin per ells mateixos la feina que hauran de fer quan ell no hi serà, i els envia de dos en dos a anunciar l'arribada del Regnat de Déu. Fixem-nos que abans de explicar-los què és lo que han de predicar, abans de dir-los quin és el producte que han de vendre, comença per dir-los com s'han de presentar, quina és la imatge que han de donar. Els diu que no se n'han de dur "ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, només un bastó i unes sandàlies per calçat..."
          Del contingut de la seva predicació, la lectura de l'evangeli d'avui només ens ha dit que "anaven a anunciar l'arribada del Regnat de Déu" i que "predicaven a la gent que es convertissin". Convertir-se vol dir, literalment, girar-se a una altra part, és a dir canviar de manera de pensar, canviar d'actitud, canviar de manera d'actuar. I després ens ha dit que "treien dimonis i ungien amb oli molts de malalts, que es posaven bons". Entenc que "anunciar l'arribada del Regnat de Déu" equival a ajudar a la gent.
          La imatge que Jesús els havia donat de si mateix era la de ser una persona senzilla del poble, sense ínfules de grandesa, ni de saviesa, ni de poder. I aquesta era la imatge que volia que els seus deixebles transmetessin. I amb aquesta senzillesa els demanava que s'acostassin als malalts i que traguessin dimonis. Que com eren aquelles curacions? Amb la nostra mentalitat del segle vint-i-ú no ho sabem explicar ben bé, però sí que podem dir que eren un signe d'un canvi, d'un món més fraternal.
          A les altres dues lectures que hem escoltat, a la primera hem sentit com Déu havia cridat n'Amós, un pastor del camp, perquè fes de profeta. I a la segona lectura hem sentit com Sant Pau explica a la seva manera, ell que era una persona amb estudis, la salvació que Déu ens ofereix a través del seu fill Jesús.
          Igualment nosaltres, o com n'Amòs que era una persona sense estudis, o com Sant Pau que era un universitari, si som cristians, estam cridats a anunciar la Bona Nova de l'Evangeli, començant com aquells deixebles, que anaven de dos en dos amb senzillesa donant testimoni de Jesús, fent el bé i ajudant a la gent.
          Durant els primers segles del cristianisme, després d'aquell primer anunci dels deixebles de Jesús, després d'aquella primera trobada amb la gent, els qui se sentien atrets per aquell testimoni continuaven interessats a escoltar-los, i així s'anaren formant les primeres comunitats cristianes.
          No sé si els cristians actuals donam aquesta imatge de fer el bé entre la gent que ens envolta, perquè la nostra vida pugui resultar ser un anunci de l'arribada del Regnat de Déu. Pensem-ho.