Supòs que tots coneixem un proverbi que diu. "Quan el savi amb el seu dit mostra la lluna, el neci es queda mirant el dit". Aquest proverbi el podríem aplicar a l'Eucaristia. I és que hi ha tantes coses per aprendre de l'Eucaristia, que nosaltres ens podem haver quedat mirant el dit. Com ens podem haver quedat sense veure la perla preciosa, embadalits amb el paper que l'embolica.
Diumenge passat vàrem escoltar com Jesús, després d'enviar els deixebles de dos en dos a anunciar l'arribada del Regnat de Déu, els va reunir per compartir amb ells les seves experiències i veure com els havia anat. És el primer significat de la reunió setmanal dels cristians, que és l'Eucaristia, i que vulgarment hem acabat per dir-li "la missa".
Avui a l'evangeli hem escoltat la continuació de la lectura de diumenge passat, però avui, en lloc de seguir l'evangeli de Sant Marc, hem agafat l'evangeli de Sant Joan, perquè aquest evangeli és més extens i dedica tot un capítol a parlar de l'Eucaristia.
Jesús veu una multitud de gent que el segueix i que el vol escoltar. I Jesús es preocupa per ells, de si tenen res per menjar, i demana als deixebles que els donin qualque cosa, ni que sigui un tros de pa a cada un. I llavors Jesús fa el signe de la multiplicació dels pans.
L'Evangeli de Sant Joan, en lloc de parlar de "miracles", parla de "signes". En aquest evangeli Jesús no fa miracles, fa signes. La diferència entre un miracle i un signe és que els signes són importants perquè tenen un significat.
En primer lloc, si Jesús podia fer el miracle de donar menjar a aquella multitud de gent, no tenia perquè començar a demanar als deixebles quants de pans tenien. Jesús no necessitava els cinc pans que aquell nin duia. Hagués estat un miracle més gran, si hagués tret els pans del no-res o de les pedres, com era lo que el dimoni li havia demanat en el passatge de les temptacions. ¿Ho recordau? El primer signe de la multiplicació dels pans consisteix a fer-nos veure que si posàvem al mig cadascú lo que ell té per a compartir-ho amb els altres, bastaria per a tothom.
El segon signe de la multiplicació de pans és que al final, després de quedar tots assaciats, en encara sobraren dotze coves. Quin "derroche"! ¿Tot això es va tudar? ¿No ho podia preveure Jesús? ¿No enteneu el significat?¿Quants eren els apòstols? ¿No eren dotze? El significat és clar: queda un cove ple de pa per a cada un dels apòstols, per anar-lo a repartir després cadascú pel seu compte.
Així, tenim ja els tres primers significats de l'Eucaristia:
- El primer és que l'Eucaristia és la trobada setmanal dels deixebles amb Jesús ressuscitat, per compartir una mateixa fe i una mateixa tasca de construir el Regnat de Déu.
- El segon significat de l'Eucaristia és que si fóssim capaços de compartir les riqueses de la terra, si fóssim capaços de posar damunt la taula lo que tenim, sigui poc o sigui molt, bastaria per alimentar tota la humanitat. En el món hi ha rics i pobres, perquè no sabem compartir. Uns tenen unes coses i uns altres en tenen unes altres. I no parl només de diners ni de béns materials. Hi ha moltes altres coses que els països, les cultures i les persones podríem compartir per a poder sobreviure tots i per a poder-nos enriquir mútuament.
- El tercer significat de l'Eucaristia és que tots i cada un dels cristians aquí reunits, quan sortirem d'aquí, ens n'anirem amb un cove de pa sobrant per a repartir-lo durant la setmana. Ja m'enteneu què significa aquest pa sobrant: una paraula de consol, una visita, una actitud d'honradesa, una paraula amable, una ajuda desinteressada, etc...
I diumenge que ve, i durant tres diumenges més encara, a la nostra trobada setmanal seguirem escoltant altres significats de l'Eucaristia, llegint diferents trossos del capítol sisè de l'evangeli de Sant Joan.