Si vos preguntava què necessita una persona per anar a Lluc, supòs que me respondríeu que ha de conèixer el camí i s'ha de posar a caminar. O també, que ha de cercar com hi pot anar, quin cotxe li podrà dur. Vos vull dir que saber el camí, només saber el camí, no serveix per res. El qui coneix el camí, però no es posa a caminar, o no cerca un cotxe per anar-hi, no hi arribarà mai. En canvi el qui no sap el camí, però demana i demana i cerca com anar-hi, aquest per ventura tardarà a arribar-hi, però hi arribarà.
         Vos he posat aquest exemple a fi que comprenguem la Paraula que hem escoltat a l'Evangeli. Mira: els deixebles de Jesús són com els qui saben on és la salvació de Déu, i caminen en aquesta direcció, perquè compleixen lo que Jesús els diu, és a dir curen els malalts, ajuden els necessitats i treuen els dimonis. Però, ho heu sentit, quan els deixebles de Jesús varen veure una persona que no era del seu grup, i que treia dimonis, li volien prohibir. I ¿què els va respondre Jesús? Els va dir:"Deixau-lo fer... qui no està en contra de nosaltres, està amb nosaltres". Supòs que ho heu entès, lo més important no és estar inscrit en el grup de Jesús, sinó que lo més important és fer lo que Jesús ens demana que facem. Lo més important no és saber el camí, lo més important és caminar pel camí que du al Regnat de Déu, que és el camí de curar malalts, d'ajudar els necessitats i de treure dimonis.
          Jesús és ell el qui ens ha salvat perquè ens ha obert el camí de la Salvació i ell és el primer que hi camina per mostrar-nos on és el camí i per acompanyar-nos-hi, a fi que també nosaltres hi arribem. Jesús ha fet la seva part de la nostra Salvació, però espera que nosaltres hi posem també la nostra part, que és caminar pel camí on ell ens va davant davant.
           Em deman si hi ha bastants de cristians que s'han equivocat, pensant que esser cristians és com pujar dins un cotxe un pic a la vida, rebre el baptisme, entrar dins la comunitat cristiana, i ja està. Pensen que durant tota la seva vida ja no han de fer res més que dir unes oracions i rebre uns sagraments.
          No ens enganem, esser cristians no consisteix només a estar inscrits en el grup de cristians. Esser cristians no consisteix només a dir oracions i rebre sagraments. Esser cristians no consisteix només a pertànyer a la família de l'Església, no consisteix només a deixar-nos dur i anar a l'esquena de l'Església. Esser cristians no consisteix a haver pujat a un cotxe i seure i esperar que ens dugui al Regnat de Déu. No és això! Esser cristians consisteix a reunir-nos amb els altres cristians, i no es tracta només de reunir-nos, sinó també i sobretot d'esforçar-nos per caminar plegats, per anar amb els altres que també caminen pel mateix camí, el camí que Jesús ens ha mostrat a fi que caminem amb ell i l'acompanyem.
          Els qui no pertanyen al grup de cristians, perquè no creuen en Déu, o perquè segueixen altres religions, si caminen pel mateix camí de Jesús, encara que no se'n donin compte, i curen malalts, ajuden els necessitats i treuen dimonis, a aquests Jesús també els mira com si fossin del seu grup, encara que no el coneguin, perquè veu que caminen a prop d'ell en el seu mateix camí.
          Curar malalts sabem què significa, ajudar els necessitats també ho entenem, però treure dimonis no sé si entenem què vol dir. La gent del temps de Jesús atribuïa al dimoni tots els mals que no sabien d'on provenien. Treure dimonis, per tant, era lluitar contra qualsevol mal, com són les injustícies, l'afany de guanyar diners com a valor absolut, el domini dels uns sobre els altres, etc. Tot això són els dimonis que hauríem de treure per poder ser deixebles de Jesús.
           La salvació, per tant, no consisteix només a conèixer el camí de la salvació. La salvació consisteix a caminar pel camí de la salvació. La salvació no consisteix a tenir una font d'aigua a prop de casa. La salvació consisteix a anar a cercar l'aigua, estigui a prop o estigui enfora, i beure'n. Les altres coses que feim els cristians només són ajudes complementàries.
          ¿Qui arriba primer a Lluc? ¿Una tortuga o una llebre? Si la llebre està aturada no hi arribarà mai. En canvi, si la tortuga no s'atura de caminar, més prest o més hi arribarà. Hi ha cristians que s'aturaren de caminar el dia del baptisme o el dia de la primera comunió. Hi ha unes altres persones, s'anomenin o no cristianes, que no s'aturen de caminar pel camí per on va Jesús, perquè, com ell, també curen malalts, ajuden els necessitats i treuen dimonis. Aquests són els qui construeixen el Regnat de Déu i caminen cap a la Salvació.