No podem entendre un text, sense conèixer-ne el context. Això vol dir que no podem jutjar els fets succeïts a un lloc o les paraules dites en un temps que no són els nostres, no els podem jutjar amb les nostres categories i sense conèixer les circumstàncies concretes d'aquell temps i d'aquell lloc.
          En temps del Bon Jesús les dones no ocupaven llocs importants dins la societat i eren considerades en un pla d'inferioritat en relació amb els homes. Per això no és d'estranyar que el Bon Jesús fos una persona del seu temps. Però així i tot, és ver que no va triar cap dona entre els dotze apòstols, però va admetre dones dins el grup de deixebles que anaven amb ell, cosa que no era habitual en el seu temps. I avui a l'Evangeli Jesús posa l'home i la dona dins el matrimoni en un pla d'igualtat, cosa que devia ser revolucionari en aquell lloc i en aquell temps. Va dir: "Ja no són dos, sinó una sola cosa, una sola carn, un sol projecte, una sola família". És a dir, que no és cosa només de l'home, de l'espòs, plantejar la separació d'un matrimoni. La dona també compta, també té els seus drets. La diferència entre home i dona és un fet, però la igualtat de dignitat és un dret.
          Una altra cosa que hem de tenir en compte és que el Bon Jesús ens mostra un ideal llunyà, difícil d'arribar-hi, i després s'ofereix a acompanyar-nos pas a pas en el nostre camí. L'ideal és "estimau-vos així com jo vos he estimat". Impossible! Però després es posa al nostre costat: "Veniu amb mi, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega és lleugera". Com quedam? Seguir Jesús és fàcil o difícil? És difícil arribar-hi tots sols, cadascú pel seu compte. És fàcil si caminam tots junts amb Jesús.
          Jesús ens mostra l'ideal i ens marca el camí. Però no tothom pot mantenir-se sempre feel. Un pot caure i es romp una cama i no pot seguir, un altre s'equivoca, es desvia i es perd. I Jesús s'ofereix a donar-nos una mà: "Veniu amb mi, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega és lleugera". No hem de demanar que Jesús rebaixi l'ideal. Hem de demanar que ens doni noves forces per curar la cama rompuda, per retrobar el camí i seguir caminant.
          Al final de la lectura de l'Evangeli d'avui, Jesús ens ha dit unes paraules encoratjadores per a tots: "El Regne de Déu és per als qui són com els infants". ¿Quines qualitats veia Jesús en els infants per a poder dir aquestes paraules? No ho sé. Segurament Jesús veia la seva senzillesa, la seva sinceritat, la seva capacitat de relacionar-se i de jugar amb tots els altres nins, sense mirar ni les races ni les classes socials, la seva capacitat de perdonar-se i de tornar-se fer amics.
          Per desgràcia, a vegades i a mesura que els infants van rebent la influència dels majors van canviant la seva candidesa i la seva transparència. Una llàstima.