Ens agrada tenir clar quins són els nostres deures i quins són els nostres drets. Si faig una feina, vull saber quina paga em correspon. A Jesús un home li va demanar ¿Què he de fer per posseir la vida eterna? ¿Què he de fer per guanyar aquesta recompensa? Però a les nostres vides no tot es quantifica com si fossin hores de feina que es comptabilitzen i es paguen amb doblers. Una mare, per exemple, no compta les hores que dedica als seus fills, ni en reclama una paga.

            Aquell home de l’Evangeli quan va preguntar a Jesús ¿Què he de fer per posseir la vida eterna? esperava una resposta concreta com si fos la d’un treballador que demana feina a una empresa. I Jesús li contesta, no com si fos un treballador, sinó que el mira com un fill de la casa. I li diu: “Comença per fer això i això. I en haver-ho fet, no et quedis esperant la paga, sinó que continua fent tot lo que puguis per ajudar a les altres necessitats de la família. Després, a l’hora de seure a taula compartirem lo que tenguem”.

            Diu l’evangeli que a aquell home la resposta no li va agradar, perquè era ric.

            Jesús és exigent amb els principis, però comprensiu amb les persones, amb cada persona. Jesús ens proposa un ideal, que és viure en família com a germans. Ens demana que ens estimem així com ell ens ha estimat. No ens diu, estigues tranquil, tu ja has fet tot lo que podies fer. No importa que facis res més. No, això no ho diu a ningú. Jesús sempre ens demana que facem qualque cosa més, que ens esforcem per fer un poquet més. No vol que ens conformem amb lo que ja hem fet. Jesús és exigent amb els principis. Però després és comprensiu amb les persones. És comprensiu amb cada un de nosaltres. Perquè no ens demana coses impossibles. Només ens demana que facem lo que sap que està en les nostres mans poder fer. I ens deixa la llibertat de quedar-nos amb ell, o de continuar el nostre camí d’abans.

            Aquesta és la saviesa de què ens ha parlat la primera lectura. No consisteix a saber moltes de coses, a tenir molts de coneixements, sinó a tenir coneixement, a tenir seny. Per als cristians la saviesa consisteix a acceptar l’oferta que ens fa Jesús. La saviesa que hem de demanar a Déu no són els estudis o els títols necessaris per poder ocupar llocs importants o per guanyar molts de doblers. La saviesa que Déu ens demana és que puguem aprendre de l’estil de vida de Jesús, que va viure i es va desviure per fer bé a la gent, per anar construint un món millor, que ell anomenava el Regnat de Déu a la terra. Aquest és el millor camí per sentir-nos feliços i realitzats en aquesta vida, i també per poder posseir després la vida eterna.

            I la segona lectura que hem escoltat també és un gran principi que els deixebles de Jesús no hauríem d’oblidar mai. “La Paraula de Déu és viva i eficaç”. La Paraula de Déu és com una font que raja sempre i no s’atura mai de rajar. És la mateixa aigua de sempre, però ben mirat mai és la mateixa, perquè sempre és fresca i diferent. Jesús és la Paraula viva de Déu. El seu estil de vida va atreure i commoure la gent del seu temps i és capaç de seguir commovent i atraient la gent de qualsevol lloc i de qualsevol època de la història. La Paraula de Déu no és com una novel·la, que en haver-la llegida una vegada ja no necessitam tornar-la llegir. No és com una pel·lícula de cine, que en haver-la vista un pic ja no ens interessa tornar-la veure. La Paraula de Déu és com una conversa que tenim amb una persona que estimam. Més que esperar que ens conti coses noves, és la seva mateixa companyia la que ens fa sentir a gust.

            Que la nostra presència com a amics de Jesús, enrevoltats a l’entorn d’una mateixa taula, escoltant la seva Paraula i compartint el seu Pa, ens doni la saviesa per anar construint junts amb ell el Regnat de Déu a la terra.