La vida és com una carrera d’obstacles per tenir salut, benestar i felicitat. I si la fe cristiana ens ajuda a creure i esperar que al final superarem tots els obstacles i arribarem a la meta, podem viure contents. Aquest és el primer registre de les lectures que acabam d’escoltar: “Alegra’t, Israel, i celebra-ho de tot cor, Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui te condemnaven, ha fet fugir els teus enemics”. Ho hem escoltat a la primera lectura. I a la segona ens ho ha dit Sant Pau: “Viviu sempre contents… El Senyor és a prop”. Aquest és el primer registre de la Paraula de Déu d’avui.

            I llavors ve la segona part, el segon registre. Quan estam convidats a participar a un sopar compartit amb amics, demanam als organitzadors: “I jo, què he de fer? Què hi he de dur?”. Davant la notícia que Jesús ve a salvar-nos, que ve a conviure amb nosaltres per ajudar-nos a sortir de la crisi, li podem demanar, com els deixebles de Joan Baptista li demanaven a ell: “I jo ¿què he de fer?” Lo curiós és que nosaltres, en lloc de fer la pregunta i d’escoltar després la resposta, ens avançam a donar la nostra resposta, i segur que ens pensam esser molt esplèndids:

            - “Nosaltres posarem llumets pels carrers”. I ell ens llegeix la paràbola del bon samarità. I jo sent que ens diu: “Enhorabona si aquests llumets vos serveixen per veure millor tota la gent que hi ha pels carrers del món i que no tenen qui els aixequi d’en terra”.

            - “Nosaltres farem un bon sopar de família”. I ell ens recorda aquelles paraules que va dir un dia: “quan vos reunireu en nom meu, jo estaré enmig de vosaltres”. I jo em pregunt. ¿De veritat en aquest sopar de Nadal ens reunim en nom de Jesús? ¿Quin lloc hi ocupa ell?

            - Nosaltres feim cada any un sopar solidari per ajudar a una ONG. I ell ens repeteix les paraules de Joan Baptista que hem escoltat avui a la lectura de l’Evangeli: “Qui tengui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tengui menjar que el comparteixi també amb els qui no en tenen”.

            I així seguint. ¿I jo què he de fer per acollir Jesús, que ve a conviure amb nosaltres i ve a mostrar-nos el camí de la salvació? Amb paraules d'avui, dir "la salvació" equivaldria a dir "la solució de les crisis que pateix el nostre món". ¿I quina crisi pateix el nostre món? ¿És una crisi econòmica o una crisi d’humanitat? ¿És una crisi econòmica o una crisi de valors?

            Demanem-nos quines coses concretes he de fer aquest Nadal per a preparar la vinguda de Jesús dins la meva vida i dins la meva família. No hi val la resposta de dir. “jo no puc fer més de lo que faig”, perquè sempre podem fer qualque coseta més.