Sermó de Sant Roc. Porreres 16.08.2016

Lectures: 1ª Siràcida 2,7-13/Nº 277* pàg. 416; Salm 111 Nº 278* pàg. 416

Gal. 2,19-20; Nº 301* pàg. 433/ Al·leluia Nº 318*; Mt. 5,13-16 Nº 318* pàg. 444

El dia de sant Roc ens ha reunit, germans, en aquest bell temple parroquial, per fer festa i agrair la gran protecció que els vostres avantpassats trobaren aquells dies de 1652, quan la pesta, que havia entrat a Mallorca dia 22 de Gener d'aquell any, pel Port de Sóller, s'anà escampant per Mallorca. Vos he de dir que a Inca, el meu poble, fou ferest. Els porrerencs agraïu encara avui la gran protecció que trobàreu en Sant Roc.

Sant Roc és un home que nasqué en les terres que avui diem Catalunya Nord, a Montpeller,on feia un grapat d'anys hi havia nascut l'Alt Rei En Jaume (1213-1276). Son pare, que era el governador d'aquella ciutat, morí jove i Roc, als 20 anys, ja era amo i senyor de tota la hisenda familiar. Els afalacs del món no eren pocs, als ulls de totes les famílies Roc era un bon partit, però ell, com hem escoltat en la 1ª lectura, estimava al Bon Jesús, i el Bon Jesús no deixà d'il·luminar el seu cor i d'omplir-lo d'un gran amor, perquè, com ens ha dit Sant Pau en la 2ª lectura, Jesús m'ha estimat i s'ha entregat ell mateix per mi. Roc decideix peregrinar cap a Roma. Reparteix als pobres les coses que tenia perquè no es perdessin i es fessin mal bé, pensant que ho deixava al lloc on els lladres no hi arribaven i les arnes no ho feien mal bé, va fer administrador dels seus béns a un germà de son pare, i partí cap a Roma.

Arribant a la Toscana es troba que la pesta fa matx entre aquella gent. Es posa a les ordres del Director de l'Hospìtal del poble i no se plany gens ni mica per ajudar a aquella gent. L'arribada de Roc, per aquella gent, fou com l'arribada d'un àngel del cel. La pesta s'esvaí i Roc va poder seguir son camí. Treballà a diferents pobles ajudant als qui patien la pesta. Arribà a Roma en el moment que el Papa Benet XI (1303-1304) era a punt de sortir de Roma, degut a la pesta. Roc quedà 3 anys a Roma fent les seves devocions a les tombes dels màrtirs i tenint cura dels malalts que hi havia.

Acabades les devocions retorna a casa visitant els pobles per on havia passat i consolant als malalts que d'anada havia assistit. Sap que hi ha pesta a Piasència i allà va a socórrer als malalts, es contagià de la pesta i una llaga a la cama esquerra, li fa passar un mal calvari. El dolor és fort, però la seguretat ciutadana és més forta encara, i treuen Roc de poble per apestat i s'ha de refugiar a un bosc de les foranes. Allà hi trobà consol i curació, vora una font i amb l'ajuda d'un ca que cada dia el visitava i li portava un tros de pa.

Arribat a Montpeller ningú el coneix i el prenen per un malfactor i el fiquen a la presó. Seran cinc anys mals de passar fins que el capellà de la presó va quedar admirat de la vida d'aquell cristià. L'àvia materna, ja mort, el reconegué degut a un senyal vermellenc que tenia, de naixença, vora l'estòmac. Aviat la seva vida fou coneguda i la seva intercessió manifesta perquè “Els qui tocats de pesta invoquin el meu servent Roc, per la seva intercessió, es veuran alliberats d'aquest mal”.

Sabem que l'any 1260, 24 anys abans de néixer Sant Roc, a Porreres ja hi havia 50 cases, una plaça i una església; però l'any 1300 el Bon Rei Jaume II disposà que aquí s'aixecàs una vila, vila que va anar creixent i hagué de fer-se una segona església, ja en el lloc on ara estam i que en el mes de Juliol de 1496 ja s'anava bastint un airós campanar. Aquella església gòtica és la que visità el Bisbe Arnedo en la segona meitat del s. XVI. Tenia 6 capelles per banda i ja n'hi havia una dedicada a Sant Roc.

Aquella església gòtica anava resultant petita perquè el molt treball, que feien els vostres avantpassats, anava creant riquesa i el poble es feia gran i sabem que les viles més populoses de Mallorca eren Llucmajor, Pollença, Inca, Manacor, Felanitx i Porreres. Aposta el vostre Rector, Mn. Gaspar Llompart, juntament amb els Jurats de la vila, l'any 1666, ara fa 350 anys, decidiren aixecar una església nova, que fos més grossa i hi poguessin caber-hi tots. Així dia 9 de Maig d'ara ha fer 350 anys, es féu la primera capta per a la nova església. Es recolliren 122 lliures i 7 sous, una vertadera fortuna, i el vostre Rector, aquell mateix any, ja va crear 2 Juntes d'Obres, una per a homes i una per a dones.

Molts foren els carros que anaven a les pedreres de Son Garau de Campos i a les de Son Mulet de Llucmajor per anar bastint aquest bell temple. El picapedrer ciutadà Mestre Oliver en féu la traça i mai mancaren picapedrers que anassin fent la feina. L'església vella quedava dins la nova i l'any 1714, havien passat 48 anys, aquest nou temple ja estava acabat i el campanar, començat l'any 1705, ja s'alçava airós i no deixava de convidar a alegrar-se amb els vius i a resar pels difunts.

Bé ho feren els vostres avantpassats i és de ben nascuts reconèixer-ho i agrair-ho. No podem deixar de recordar la feina que el Rector Antoni Canet va fer, a les acaballes del s. XVIII (1792), quan alçà la cornisa del temple, tapià les llunetes que hi havia, féu estucar les parets i decorar-les amb els vergarons daurats, en definitiva va fer adornar aquell espai per convertir-lo en una església barroca, més al gust del moment que llavors es vivia.

Celebrem amb goig els 350 anys d'aquest bell temple parroquial, però no oblidem també que enguany, la nostra Església celebra el Jubileu de la Misericòrdia, obert pel papa Francesc dia 11.04.2015, acabarà dia 20.11.2016, festa de Jesucrist Rei convidant-nos a ser misericordiosos com el Pare. És el que ens recordava Sant Pau en la 2ª lectura “m'ha estimat i s'ha entregat ell mateix per mi” Quanta misericòrdia ha vessat Déu nostre Senyor en aquesta església durant aquest 350 anys! Quantes hores Rectors, Vicaris i Capellans del poble han escoltat i perdonat els pecats comesos! Quants de porrerencs i porrerenques han vingut aquí, davant la Mare de Déu de Consolació, demanant consol misericordiós quan els cops de la vida fan mal i sols en Déu trobam consol i força per anar endavant. No deixem d'assaborir, germans, la Misericòrdia de Déu, però també no deixem de sembrar la tendresa de l'Amor Misericordiós de Déu a les nostres cases i carrers, partits i associacions que van configurant el poble.

Però enguany també l'Església de Mallorca celebra el 7è Centenari de la mort del Beat Ramon Llull. Vos he de dir que el vostre antic Rector, aquell que seria el gran bisbe de Mallorca, Mn. Pere Joan Campins i Barceló, va preparar amb il·lusió i coratge al celebració del 6è Centenari de la mort de Ramon Llull. No el pogué dur a terme, perquè aquell fatídic 24.02.1915 se'n duia la vida d'aquell bisbe, que bé va treballar pel vostre poble i per tota Mallorca.

Precisament teniu la imatge del Beat Ramon a la capella de Sant Roc i degut a la devoció que mostrà el Capità de la vila, Sr. Bernat Nebot. Ramon Llull, en el llibre de Blanquerna, una bella i elegant novel·la medieval, organitza tot el món perquè tots els estaments visquin feliços, assentant aquesta felicitat “per intenció que los hòmens hagen a amar, entendre, recordar e servir-vos, qui sou ver Déu, Senyor e Creador de totes coses”.

Visquem amb cor agraït aquests anys jubilars i que mai ens falti l'empenta i el coratge que els vostres majors saberen trobar per emprendre gestes, de les quals encara avui ens n'alegram. Així sia.

Mn. Pere Fiol i Tornila

Rector emèrit