“¿Per què cercau entre els morts el qui és viu?”

         Aquesta és la pregunta d’aquell matí de Pasqua, que va ressonar dins les orelles de les dones que anaven al sepulcre.

         I la història es repeteix: ¿Per què cercam Jesús dins el record del passat, quan el tenim viu i present enmig de nosaltres?

         ¿Per què ens agrada més acompanyar Jesús mort en creu a una processó, o fer-li un betlem en arribar Nadal, i quedar-nos tan contents?

         ¿Ens estimam més un Jesús infant dins un bres, perquè encara no parla, o un Jesús ja mort damunt la creu, perquè ja no parla?

         ¿Ens estimam més no haver-lo d’escoltar, perquè ens podria posar nerviosos?

         ¿Pensam que no és ell qui ens ha de dir què hem de fer, sinó que som nosaltres els que li hem de retre homenatge a la nostra manera?

         Jesús va dir als seus amics i ens ho continua dient a nosaltres, si el volem escoltar: “Qui vol ser deixeble meu, que agafi la seva creu i em seguesqui”. La nostra creu sí que la duim, però volem seguir el nostre camí pel nostre compte.

         Jesús va dir als seus amics i ens ho continua dient a nosaltres, si el volem escoltar: “Jo estaré sempre amb vosaltres”. “Quan vos reunireu dos o més en nom meu, allà hi seré jo enmig de vosaltres”. I nosaltres pensam i deim: jo crec en Déu, sí, però a la meva manera... No necessit que ningú em digui qui és Déu i com és Déu. Jo ja ho sé.

Jesús va dir als seus amics i ens ho continua dient a nosaltres, si el volem escoltar: “Aquest és el meu pa. Els qui en mengin tendran la meva vida”. I nosaltres deim: jo som cristià, sí, però no em fa falta ni la Paraula de Jesús ni el seu Pa. Tot lo que ell em pugui dir, jo ja ho sé.

         Jesús va dir als seus amics i ens ho continua dient a nosaltres, si el volem escoltar: “Tot lo que faceu a un d’aquests més petits, a mi m’ho feis”. Jo en canvi dic: Ja sé què he de fer, i no necessit que ningú em doni lliçons.

         ¿No ens en donam compte? No creim que Jesús hagi ressuscitat. No creim que Jesús continua viu i present enmig de nosaltres. No creim que Jesús ens continua parlant. No creim que Jesús viu enmig de nosaltres i es fa contínuament topadís dins la nostra vida. No necessitam que Jesús hagi ressuscitat. No ens fa gens de falta.

Ens estimam més contemplar Jesús infant per Nadal dins la cova de Betlem, perquè encara no parla. I ens agrada més veure’l ja mort, damunt la creu, perquè ja no parla.

Però, Jesús ressuscitat viu enmig de nosaltres i ens continua parlant.