Homilia en el diumenge de l’Àngel, festa de Monti-sion

            De Tomassos n’hi ha molts. Uns ho són obertament: “No ho creuré fins que ho vegi”. Uns altres no estan tan segurs, tenen dubtes. No ho diuen obertament, però ho pateixen interiorment, en silenci.

            Esser cristià és creure que Jesús ha ressuscitat i ser-ne testimonis. Dues coses: creure que Jesús ha ressuscitat i ser-ne testimonis.

            Primera pregunta que ens hem de fer: ¿Què em falta a mi per a poder creure?

            A Joan li va bastar veure la tomba buida, però a Pere no. Se’n va anar tot estranyat. (Lluc 24, 12 i Joan 20, 1-10).

            A Maria Magdalena no li va bastar veure’l ressuscitat ni parlar amb ell, va necessitar sentir que la cridava pel seu nom (Joan 20, 14-16).

            Als deixebles d’Emaús no els va bastar caminar amb ell i conversar plegats. Només varen creure que era ell quan, asseguts a la taula, varen veure com rompia el pa (Lluc 24, 13-31).

            Tomàs no volia creure si no li podia posar els dits dins les llagues, però finalment va creure sense tocar-lo (Joan 20, 27-29).

            I jo, ¿què necessit per poder creure?

           

Jesús va dir a Tomàs:”¿perquè m’ha vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!”

            Igualment Jesús podria haver dit a Pere: “en Joan va creure quan va veure la tomba buida, ¿i tu per què no cregueres?”

            Hauria pogut dir a Maria Magdalena i als deixebles d’Emaús: “m’havíeu vist i acabàvem de conversar plegats, ¿per què necessitàveu més proves per poder creure?”

            I Jesús ens diu a nosaltres avui: “¿Què te falta a tu encara per a poder creure? Feliços els qui creuran sense haver vist!” Jesús parlava de nosaltres, es referia a cada un de nosaltres, que hem de creure sense haver vist.

            I nosaltres podem respondre:

            - És que vaig estudiar història, i vaig veure els desastres que en nom de Jesús varen fer les creuades i la inquisició!

           - És que vaig estudiar ciències naturals, i m’explicaren que la creació del món tal com la que conta la Bíblia és un mite, és una faula sense cap fonament científic!

            - És que he estudiat filosofia i he llegit autors que diuen que la religió és l’opi del poble i que la creença en Déu i en l’altra vida no són més que invencions de la ment humana!

            - És que he sentit contar que hi va haver capellans que no varen fer res per salvar de la mort a gent bona durant la guerra civil!

            - És que he vist o he sentit contar tants de desastres fets per persones que es diuen cristianes!

            I jo, ¿què necessit per poder creure?

            Si hem rebut tants de testimonis en contra, necessitam el contrapès de testimonis a favor!

            Jesús ressuscitat va enviar els seus deixebles a ser testimonis seus. I ara ens envia a nosaltres a donar-ne testimoni. I després d’haver reflexionat sobre la primera pregunta: ¿què necessit jo per a poder creure? Ara ens queda la segona pregunta: ¿Què puc fer jo per a poder ser testimoni de Jesús ressuscitat?

            En primer lloc els cristians no hem de ser testimonis de Jesús només per Nadal, del naixement de Jesús, d’un Jesús petitó de quan encara no parlava, fent un betlem a les nostres cases.

            Els cristians no hem de ser tampoc, només, testimonis de Jesús a la Setmana Santa, d’un Jesús mort quan ja no parla, vestint-nos de cucuies o anant a veure passar les processons

            Els cristians hem de ser, sobretot, testimonis de Jesús Ressuscitat que continua viu i present entre nosaltres d’una manera misteriosa que no sabem explicar, però que és ben real. I hem de recordar i rellegir la seva vida i les seves paraules de quan va viure dins la història, i, sobretot, hem de seguir les seves petjades i el seu exemple de vida, en la mesura de les nostres possibilitats, donant testimoni d’honradesa, de justícia, de respecte, de responsabilitat, de solidaritat, dins la família i dins la societat, en el món professional i laboral i en la nostra participació política.

            Siguem testimonis de Jesús ressuscitat davant les noves generacions que ens vénen al darrere i que són ja el nostre futur immediat.