Homilia en el diumenge 4 de Pasqua (any C) 12-05-19

            De moltes maneres i amb molts d’exemples veim a l’Evangeli que Jesús ens ensenya com és la Salvació que ell ens ofereix i ens explica com és el Regnat de Déu que ell es proposa construir. Jesús és el camí, la veritat i la vida. Jesús és el pa de vida eterna. Jesús és la llum del món. I avui la lectura de l’Evangeli ens ha dit que Jesús és el Bon Pastor.

            Aquestes paraules de Jesús no s’han d’interpretar com si Jesús ens volgués dir que nosaltres ens hem de comportar com a ovelles sense intel·ligència, que es limiten a seguir la veu del seu pastor per por de no rebre una bastonada. Jesús no ens mira com a una guarda d’ovelles, sinó com a germans seus, com a fills de Déu, però, tal com ho hem sentit, ell ens diu: “Les meves ovelles escolten la meva veu, jo les conec i elles em segueixen”. Jesús, el nostre pastor, ens coneix a tots, cadascú pel seu nom, i no solament això, sinó que ens coneix per dedins, d’un a un, sap quins són els nostres pensaments, els nostres sentiments i els nostres desitjos.

            Sentir la veu del pastor equival a dir “seguir-lo”. No és el pastor el qui segueix les ovelles, i les deixa que siguin elles les que trien per on volen pasturar. És el pastor el qui les du allà on ell vol, les fa entrar a una tanca on hi la les bones pastures i no les deixa entrar en el sembrats dels veïnats. Però els cristians a vegades ho hem entès d’una altra manera, perquè som nosaltres els que decidim què hem de fer, què hem de menjar, quins costums hem de seguir, i després, quan tenim problemes, demanam que el pastor en ajudi. Si nosaltres hem triat pasturar per un lloc on no hi ha aigua, ¿podrem després demanar al pastor que ens doni aigua per beure?

            I Jesús continua explicant: “A les meves ovelles jo els don la vida eterna”. Però Jesús va dir aquestes paraules tot seguit després d’haver dit que les seves ovelles són les que el segueixen a ell. És a dir que els qui tendran la vida eterna seran els qui l’hauran seguit. Nosaltres en canvi ens consideram cristians per naixement, per tradició, perquè ens varen batiar de petits i perquè anam a missa de tant en tant, o fins i tot cada diumenge, però això d’escoltar la veu de Jesús i de seguir-lo ens queda un poc enfora. Com un fill, que sap qui és son pare i que compta que un dia rebrà la seva herència, però no es preocupa de si ha de fer res per ell, o de si s’ha de posar en contacte amb ell, o de si li demana que faci qualque cosa pels seus germans, o de si ha d’assistir a les convocatòries de la família.

            A la primera lectura hem escoltat com els primers deixebles de Jesús, després d’intentar anunciar l’Evangeli als jueus de Jerusalem els varen dir: “Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la Paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i vos feis vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens dirigirem als qui no són jueus. Així ens ho ha ordenat el Senyor: T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”.

            Quan tots els pobles de la terra escoltaran la veu del pastor i el seguiran, llavors  es compliran les paraules del llibre de l’Apocalipsi, que hem escoltat a la segona lectura: “Veig un cel nou i una terra nova, perquè el cel i la terra d’abans hauran desaparegut”.