Homilia 6 diumenge de Pasqua. Any C (26 maig 2019)

D’una persona que estimàvem, les darreres paraules que ens va dir abans de morir ens solen quedar gravades dins el nostre record. Diumenge passat vàrem escoltar una d’aquestes darreres paraules que Jesús ens va deixar, quan va dir als seus deixebles: “Un manament nou vos don, que vos estimeu així com jo vos he estimat”.

L’Evangeli d’avui també ens ha recordat unes altres paraules del testament de Jesús:

La primera: “L’Esperit vos ho ensenyarà tot i vos farà recordar tot lo que vos he dit”.

            És la promesa de la presència i l’assistència de l’Esperit, que es manifesta sobretot quan ens reunim dos o més en nom de Jesús. El Concili Vaticà segon, que és l’assemblea dels representants de totes les comunitats cristianes del món, entre moltes altres coses, ens va dir que hem de saber interpretar “els signes dels temps” i descobrir “les llavors del Regne”.

La primera generació de cristians va tenir un primer problema: Si obligar, o no, tots el cristians a la circumcisió i a les altres lleis dels jueus. En el nostre temps les noves generacions de cristians tenen unes altres qüestions. Entre elles, per exemple: batiar els infants de petits?, o esperar que es batiïn quan ja siguin grans? Casar-se abans de conviure?, o conviure abans de casar-se?

La segona paraula del testament de Jesús: “Vos deix la pau, vos don la meva pau. No com la dona el món”.

            Quina és la pau de Jesús? No és la pau dels cementeris, perquè els cristians no creim en un Jesús mort, sinó en un Jesús viu, que continua present enmig de nosaltres. Ni és la pau dels vençuts, que callen per por, perquè estan sotmesos a les lleis dels vencedors. La pau de Jesús és la pau del diàleg, de la concòrdia, de la bona convivència, de la conquesta contínua dels drets humans.

La tercera paraula del testament de Jesús: “Vos n’heu d’alegrar que me’n vagi al Pare”.

Si Jesús no se n’hagués anat, els deixebles no haurien après a prendre iniciatives ni responsabilitats. I els temps canvien. Arriba un dia en què els pares han de deixar les responsabilitats als fills. Després vindran els nets i les generacions següents una rere l’altra. Igualment, les empreses per a poder sobreviure s’han d’adaptar als canvis de la societat, s’han de renovar amb noves idees i s’han d’obrir a les noves descobertes de la ciència i de la tècnica. Les comunitats cristianes també s’han de renovar segons cada temps i cada cultura. Jesús va deixar la direcció de l’empresa en mans dels seus deixebles i els va prometre la seva assistència a través de l’Esperit, que els cristians hem de saber escoltar i discernir.

Com ens va dir el Concili Vaticà II, els cristians hem de saber interpretar els “signes dels temps” i hem de saber descobrir “les llavors del Regne”. No ho podem fer només individualment, cadascú pel seu compte, sinó també units formant comunitat, ajudats per la Paraula de Déu, per l’exemple de Jesús i amb l’assistència del seu Esperit.