Homilia en el diumenge 16 de l’any C (21-07-19) 

Si anam de viatge, sobretot si feim una llarga caminada a peu, o bé el camí de Santiago, o bé la pujada a Lluc a peu, tenim l’oportunitat d’anar descobrint coses, que no sabíem abans.

            Durant aquest mesos d’estiu, els qui anam a missa els diumenges, ens hem apuntat a fer camí amb Jesús des de Galilea fins a Jerusalem, guiats per l’evangeli de sant Lluc. I pel camí Jesús ens va mostrant com viu ell, què pensa ell, i com voldria que fóssim els seus seguidors.

            Diumenge passat ens aturàrem a veure aquell home que uns lladres havien deixat mig mort a la vorera d’un camí i com un samarità el va socórrer. I Jesús ens va dir a nosaltres: “Fé tu lo mateix”.

            Avui ens aturam a un poblet i entram a l’hostal. Dues germanes se’n cuiden de l’hostal i una d’elles, na Maria, es queda embadalida parlant amb Jesús, mentre l’altra, na Marta, s’ocupa de preparar-los qualque cosa per menjar. D’aquí deu venir una dita antiga en mallorquí, perquè quan deim “cercar na Maria per sa cuina”, volem dir “cercar qualcú per allà on no hi és”.

            Na Marta està dins la cuina i na Maria està devora Jesús. I Jesús diu a na Marta: “Marta, Marta, estàs preocupada per moltes de coses, només n’hi ha una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà presa”.

            Els comentaris més recurrents d’aquest passatge destaquen que Jesús alaba la vida contemplativa, en contraposició a la vida activa. Per exemple, que a Jesús li agraden més les monges tancades, que es dediquen sobretot a la pregària, a estar només amb Jesús, que no les religioses que es dediquen sobretot a fer obres socials, com cuidar malalts, o infants, o persones majors.

            Jo ho veig d’una altra manera. Jesús diu a na Marta: Marta, Marta, tot d’una que puguis vine a seure amb nosaltres. Per menjar ens basta una sola cosa, no perdis més temps per dins la cuina.

            És el valor de l’hospitalitat. Els meus anys de missioner a Àfrica em varen fer descobrir un gran valor que tenen els pobres africans, que és l’hospitalitat. Tenir sempre les portes obertes, per acollir les persones que ens vénen a visitar, i compartir amb elles lo que tenim, encara que sigui ben poca cosa. Els qui més saben compartir solen ser els més pobres, perquè posen tot quant tenen damunt la taula. I quan tenim una visita important, o un gran amic que fa temps que no ens visitava, lo que més li importa a ell és que estiguem amb ell, que parlem amb ell, sobretot si ha vingut a donar-nos una bona notícia. La seva companyia, escoltar-lo a ell, val més que la quantitat de plats que li puguem preparar, sobretot si l’hem hagut de deixar tot sol mentre esperava que li preparàssim el sopar.

            Jesús no ha vengut perquè li donem un bon sopar, sinó que ha vingut per estar amb nosaltres, per donar-nos una molt bona notícia. ¿Quina notícia? Sols que m’entengueu: Deixem-li l’oportunitat de dir-ho. No el tapem de paraules ni el deixem tot sol, mentre li preparam el sopar. Vol que siguem capaços d’escoltar-lo, de parlar amb ell. No necessita ni grans discursos, ni llargues oracions, ni moltes processons, ni grans homenatges. No s’atura a l’hostal només per menjar, ni perquè li facem una festa. Vol estar amb na Marta i na Maria i li diu a na Marta, i avui ens ho diu a nosaltres, que no es preocupi tant per preparar moltes coses, perquè una sola li basta, i que, en canvi, ocupi la major part del seu temps per estar amb la seva companyia.

            Jesús ve per estar amb nosaltres i vol que nosaltres aprenguem a estar amb ell.