Homilia en el dia de Sant Roc (Porreres 2019) (Evangeli Joan 14, 6-14)

 

Què vos puc dir de Sant Roc i de la seva relació amb Porreres que ja no ho hàgiu sentit contar pels distints predicadors que un poc cada any vos han anat recordant? Només vos diré que va ser un cristià  que va donar testimoni de la seva fe, i que va ser reconegut per l’Església oficial com un exemple a seguir.

Em permetreu que avui, després de cinc anys de servir i acompanyar la comunitat cristiana de Porreres, vos faci ara un resum de la meva fe, i al final de la missa faré un resum de les principals activitats parroquials que durant aquests cinc anys s’han duit a terme.

En altre temps, quan les esglésies s’omplien cada diumenge i la gent vivia un clima social de cristiandat, es donava per suposat que la gent creia en Déu, que coneixien la història sagrada i els evangelis, que els infants recents nats rebien el baptisme, que uns anys després assistien al catecisme i rebien la primera comunió, que després rebien la confirmació i més endavant es casaven per l’Església.

Els temps han canviat i els costums també. Es manté, això sí, el costum a Porreres de celebrar una Missa solemne el dia de Sant Roc. Però entre els assistents supòs que estareu d’acord amb mi que no tots se senten igualment cristians. Uns se senten ateus o agnòstics, és a dir o que no creuen en Déu o que no estan segurs de si hi creuen o no. Uns altres se senten indiferents. Uns altres diuen que són creients però no practicants. I ens hem de respectar tots.

Abans, creure en Déu era el punt de partida per a poder ser cristians, perquè esser cristians era creure que Jesús de Natzaret era el fill de Déu. Actualment dins l’humus o el substrat o la terra o l’ambient del món occidental sembla que ja no hi ha Déu, o és com si Déu no existís i per això no és fàcil que dins aquest aire general que respiram hi pugui néixer i créixer la fe cristiana. Si no creim en Déu, ¿com podem creure en el Fill de Déu? Però, encara que el nostre món prescindeixi de Déu, encara que dins l’aire que respiram pareix que no hi ha Déu, sí que hi ha, i més que mai, la persona humana, els seus drets, la seva salut, el seu benestar, la seva felicitat. Déu no és el centre, com ho era abans. Ara el centre és la persona humana.

Però curiosament els cristians creim que Jesús de Natzaret era una persona humana com nosaltres. Sí, és ver que també creim que Jesús era Déu, però els coetanis de Jesús i els seus primers seguidors, abans de creure que era fill de Déu, havien pogut veure amb els seus propis ulls que era una persona humana com ells. No va ser fins més tard que cregueren que aquell home Jesús també era Déu.

Si la gent del nostre temps no creu en Déu o viu com si Déu no existís, l’home actual podria ser cristià si canviava el xip de la seva fe. Cristià vol dir seguidor de Jesús, el Crist. Vull dir que en lloc de començar a pensar en Déu, de si hi creim o no, de si creim que Déu és així o així deçà, comencem per conèixer Jesús de Natzaret, que era una persona senzilla del poble, que va viure fent el bé i que es va desviure per ajudar els més pobres. Mirem Jesús com el nostre model d’home a seguir per anar construint amb ell un món millor.

Si l’humus o el substrat o la terra on va néixer la nostra fe ja no és Déu, actualment la terra fèrtil de la nostra fe cristiana sí que podria ser la persona humana, perquè Jesús pot esser el nostre model d’home. És l’afirmació que va fer en Pilat abans de condemnar-lo a mort, quan, sense témer-se’n de lo que deia, va dir d’ell: “Aquí teniu l’home”. Aquí teniu el model d’home, diria jo.

Llegim a l’Evangeli que Jesús havia dit: “A Déu ningú no l’ha vist mai. Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare”. És a dir que les imatges que de Déu nosaltres ens hem prefabricat poden ser falses. Mirem primer Jesús, mirem què va fer ell, com va viure, escoltem què ens diu ell. Creis-me: Si coneguéssim el Jesús dels evangelis, si el donàssim a conèixer als nostres fills i nets, després, a través de Jesús tal vegada podríem retrobar la fe perduda en Déu. I si, fent-nos seguidors de Jesús no arribàssim a retrobar la fe perduda en Déu, almanco hauríem retrobat el model d’home que tanta falta ens fa per anar construint un món millor, que aquest món millor –estigueu-ne segurs- sí que ens fa molta de falta. Si no ho feim així, si no seguim l’exemple humà de Jesús, el nostre cristianisme es podria anar diluint, i es podria anar convertint en un simple reducte cultural o en un simple residu folklòric.

Aquest seria el meu darrer consell o desig en aquesta darrera Eucaristia que presidesc com a rector de la parròquia de Porreres: Si vos considerau cristians, interessau-vos per conèixer més i més a Jesús de Natzaret. Gràcies.