Homilia en el diumenge 21 (any C) 25-08-19

 

Imaginem que una tortuga i una llebre fan unes carreres des de Porreres fins a Lluc. Qui arribarà primer? Em direu: la llebre. I jo vos respondré: no ho sabem. Perquè si la llebre es queda ajaguda arran del camí, confiant que a darrera hora amb quatre llongos li passarà a davant, la tortuga li podria donar una sorpresa i arribar primer.

            No arriba primer el qui sap córrer més aviat, però no corre, sinó el qui, sense saber córrer tan aviat, no s’atura de caminar. No és qüestió de saber, és qüestió d’actuar.

            Els cristians feim camí amb Jesús cap a una meta. I ell ens convida a caminar amb ell. No és més cristià el qui sap més coses de Jesús, sinó el qui camina al seu costat. No és qüestió de saber, és qüestió d’actuar.

            Caminar amb Jesús vol dir fer lo que ell feia: ajudar els pobres, curar els malats, fer el bé, mirar de construir una societat millor, amb més honradesa, amb més justícia, amb més germanor...

            I per poder caminar amb ell necessitam alimentar-nos: ell ens dóna l’aliment dels seus sagraments.

            I també per poder caminar amb ell necessitam mirar de tant en tant el mapa amb ell, per estudiar per on hem de passar. Això és lo que feim quan ens reunim per a llegir i escoltar la Paraula de Déu.

            Avui a l‘evangeli hem escoltat que Jesús va dir a tots els qui anaven amb ell: “Mirau, ara són darrers els qui llavors seran primers, i són primers els qui llavors seran darrers”.

            Jo crec que es referia que hi havia gent, com ara també n’hi ha; que es creien que eren complidors de la religió dels jueus, o que es creuen que són bons cristians, perquè batien els infants, o han anat a catequesi i han fet la primera comunió, o van a missa de tant en tant i reben alguns sagraments. Són com la llebre que està ajaguda arran del camí, ella sap bé quin és el camí per arribar a Lluc i menja tot lo que ha de menjar, però resulta que no camina. Està sempre aturada en el mateix lloc.

            Els cristians no podem estar aturats en el mateix lloc, sinó que hem de fer camí amb Jesús. Així, els qui fan camí amb Jesús, encara que caminin a poc a poc com les tortugues, però no s’aturen de caminar, arribaran els primers a la meta.