La porta estreta

    La porta que condueix al Regne de Déu és estreta.

Ho vàrem sentir diumenge passat. Qui diu el Regne de Déu diu la felicitat, la plenitud d’ una vida reeixida. La porta que hi du és estreta i baixa. Només s’hi accedeix si anam lleugers d’equipatge. I acalats.

    Jesús fent camí cap a Jerusalem, alliçona els seus deixebles. Avui fa una aturada per fer-se  convidar per un notable dels fariseus. Crida l’atenció que, amb el que Jesús pensava d’ells, encara tenguessin ganes de convidar-lo. Jesús conversant en el clima distès d’un banquet, ens llança dues preguntes: Tu, quan te conviden, on te seus? Ocupes el primer lloc o ocupes el darrer? I una segona pregunta: Tu, quan fas una festa, qui convides?

    El missatge de Jesús és clar:  El camí del Regne és el camí de la humilitat, La humilitat que és la veritat. Com més gran ets, més humil has de ser (primera lectura). El qui s’humilia serà enaltit (Evangeli). Els humils són els primers a estar inscrits com a ciutadans del cel (segona lectura).   

L’opció pels pobres

    Més enllà de la humilitat hi ha el valor de la gratuïtat. El regne de Déu no es pot comprar- o vendre. Només es pot  donar, rebre i agrair.  L'amor de Déu (i dels altres) no es compra a força de mèrits i "bones obres".  El Regne es rep sempre com un regal, de franc. Al Regne  només s'hi entra gratis.

    L'opció pels pobres, ens ensenya Jesús, no és una estratègia, una virtut més entre d’altres. És una categoria central del viure cristià. Els pobres exerceixen un lloc prioritari en la vida cristiana. La caritat en totes les seves formes és decisiva per a ser reconeguts com a deixebles de Jesús i com creients en Déu.   Ningú hauria de dir que es manté lluny dels pobres, si pensa estar a prop de Déu, a prop de Jesús.  "L'amistat amb els pobres ens fa amics de Déu". (Sant Ignasi de Loiola)

    Per resumir-ho amb poques paraules: La Gratuïtat i un dels seus components que és la solidaritat són  germanes bessones de la humilitat.