Tots Sants 2019     

Apocalipsi 7 ,2-4.9-1 Vaig veure una multitud tan gran…

Salm 23 Aquests són els qui venen per veure-us de cara, Senyor.

1 Joan 3, 1-3 Veurem Déu tal com és.

Mateu 5, 1-12a Alegrau-vos i feis festa.

Qui podrà resistir?   Qui sabrà anar contracorrent?

  Els qui han estat marcats; els que porten la marca que els acredita com de la part de Déu; els que han viscut a fons al manco una pàgina de l’Evangeli. Els que han estat adoptats com a fills.  Els que han viscut a fons alguna de les benaventurances

  El Papa Francesc ens va fer una “crida a la santedat en el món actual" (Gaudete et exultate). El Senyor ens vol sants i espera que no ens conformem amb una existència mediocre,.

  Els Sants són moltíssims. «Una multitud tan gran que ningú podria comptar de tota nació, raça, pobles i llengües», que ens encoratgen a no aturar-nos en el camí. No pensem només en els ja beatificats, els reconeguts com a sants per l'església i als que donen la cara en una estàtua, o culte al temple, sinó tots els que amb la seva vida han posat en peu tan sols una pàgina de l'evangeli. Potser sense conèixer-lo molt, però deixant-se portar del seu bon cor. Potser la seva vida no va ser sempre perfecta, però fins i tot enmig de les imperfeccions i caigudes varen seguir endavant i varen agradar al Senyor. Per això són el millor que ha passat per la història humana, encara que la major part dels seus noms no figuri en les històries dels homes. Entre ells pot estar la nostra pròpia mare, la nostra padrina o altres persones properes. I que ens envolten. Que no se'n han anat ni desentès d'aquest món, encara que ens oblidem d'ells o només ens recordem d'alguns per demanar-los favors.

"De la porta del costat"

          «M'agrada veure la santedat, -diu el Papa-, al poble de Déu pacient: als pares que crien amb tant d'amor als fills, en aquests homes i dones que treballen per portar el pa a casa, en els malalts, en aquestes religioses ancianes que segueixen somrient. En aquesta constància per seguir endavant dia a dia, veig la santedat de l'església militant. És moltes vegades "la santedat de la porta del costat", d'aquells que viuen a prop nostre i són un reflex de la presència de Déu, o, per utilitzar una altra expressió, la classe mitja de la santedat ».

  L'Esperit vessa santedat per tot arreu, al poble de Déu, perquè «va ser voluntat de Déu el santificar i salvar els homes no aïlladament sinó constituint un poble que li confessés en veritat i el servís santament». Són innombrables aquestes persones que han passat per la vida deixant petjades de bondat. Eren com nosaltres, persones normals, construïdes amb els mateixos vímets de fragilitat i virtut; han viscut, patit i estimat; exactament com qualsevol de nosaltres. Els defineix la seva obertura senzilla a la gràcia desbordant de Déu; s'han deixat conduir per l'aire de l'Esperit i han trobat en el missatge de les benaurances un programa de felicitat per a si mateixos i per als altres. Han estat tocats pel somriure, l'esperança i el consol de Déu.

“Al final del camí em preguntaran: ¿Has viscut? ¿Has estimat?

I jo, sense dir res obriré el cor ple de noms.” (Pere Casaldaliga)

Perquè la veritable mort  no consisteix en deixar de viure sinó en deixar d’estimar.