Sant Andreu Avelí

10 novembre

Avelí va néixer a Castronuovo di Sant’Andrea (Itàlia), en 1521. Els seus pares van ser Juan Avelí i Margarita Apelli. Després dels primers estudis, es va formar en jurisprudència i va ser ordenat sacerdot, exercitant, durant un cert temps, l'ofici de defensor de diverses causes en el fòrum eclesiàstic. No obstant això, havent experimentat que aquest exercici professional posava en perill la seva vida espiritual, va decidir dedicar-se enterament al ministeri sagrat. En aquest àmbit, va portar endavant amb zel apostòlic el servei a Déu i a les ànimes, fins al punt de posar en risc la seva vida física. Rebut a la Casa Teatina de Sant Pau el Major de Nàpols, va tenir per mestre de Novicis al Beat Juan Marinoni i per company al Beat Pau Burali. Va fer la seva professió religiosa teatina el 25 de gener de 1558, prenent el nom d'Andreu. Als tres vots religiosos coneguts, a saber, castedat, pobresa i obediència, va agregar el de renunciar decididament a la pròpia voluntat i progressar incessantment en el camí de la perfecció evangèlica.

Home virtuós i just, sacerdot ple d'unció i religiós intrèpidament observant, s'obstinà amb totes les seves forces a l'atenció dels fidels de diversos sectors socials, excel·lint com a confessor i director espiritual, particularment de membres de la noblesa i de funcionaris públics. Es va exercir, al seu torn, amb cura en l'ofici de mestre de novicis i en altres menesters que l'Ordre Teatina li va confiar.

Va col·laborar amb Sant Carles Borromeo en l'arxidiòcesi de Milà, per a aplicar les reformes del Concili de Trento en aquesta jurisdicció eclesiàstica, fent el propi amb el Beat Pau Burali en la diòcesi de Piacenza.

Com a resultat del seu apostolat epistolar i de les tasques que va realitzar, es va poder recollir un copiós material literari produït per Sant Andreu Avelino, que va ser oportunament publicat.

El 10 de novembre de 1608, mentre es disposava a accedir a l'altar, per a iniciar la celebració de l'Eucaristia, va sofrir un atac d'apoplexia, a causa del qual va morir. Va ser beatificat per Urbà VIII en 1624 i canonitzat per Climent XI el 22 de maig de 1712. La seva festa litúrgica és el 10 de novembre. Li ho invoca, donat el mode en què va morir, com a patró contra la mort imprevista.

https://teatinos.org/san-andres-avelino/

Imatge del quadre que es troba a la capella de Sant Vicenç Ferrer al costat de l'epístola