Rd. D. Antoni Canet 1789 - 1806

*Palma +1806. Dia 26.05.1756 entrava a la Sapiència. En fou Rector. Fou Rector de Porreres i de sa Pobla. 

Les reformes del rector Antoni Canet
240 anys de la seva arribada
Andreu G. Veny i Miró

Agost de 2023 es compleixen 240 anys de l’arribada del rector Antoni Canet a Porreres. Els nomenaments dels rectors d’antany no són com els actuals: abans el rector obtenia la plaça vitalícia mitjançant unes oposicions i quan aquest moria s'anomenava un ecònom que exercia el càrrec en plena potestat fins que el bisbat convocava oposicions i la plaça sortia a concurs.

El rector Canet va guanyar les corresponents oposicions i va prendre possessió de la parròquia de Sant Antoni Abat de sa Pobla el 16 de maig de 1777. Sent rector de sa Pobla es va presentar a les oposicions de la parròquia de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres, n’obtingué la plaça i en prengué possessió l’1 d’agost de 1783, càrrec que exercí fins a la seva mort, el 1806.

El retrat de la rectoria (Fig. 1) mesura 50 x 40 cm i s’hi llegeix: “V.o RTO. DEL DR. DN. ANTONIO CANET P.BO R.OR QUE FUE DE LA SAPIENCIA, CURA P.CO DE LA PUEBLA, Y ULTIMAMENTE R.OR DE PORRERAS, DONDE MURIO EN 17 DE JUNIO DE 1806. DE EDAD DE 66 AÑOS”. Mentre que el de la sagristia (Fig. 2) mesura 110 x 83 cm i s’hi llegeix: “V. R. DEL S. D. ANTONIO CANET P.RO D.OR EN SAGRADA THEOLOGIA, R.OR QUE FUE DE LA SAP.A CURA PARROCO DE LA PUEBLA EN 16 DE MAYO DE 1777. Y ULTIMAMENTE R.OR DE PORRERAS EN 1o DE AGTO DE 1783. DONDE MURIO EN 17 DE JUNIO DE 1806. DE EDAD DE 66 AÑOS.”

Ambdós són pintures a l’oli on va vestit amb sotana, roquet i bonete, però també amb la musseta com a senya de la dignitat rectoral. És a dir, amb la indumentària pròpia de sacerdot i la musseta de rector. Degut a les reformes que va realitzar podem afirmar que era un home amb un gust artístic cultivat, procliu a estar ben informat de les modes. Les dues grans reformes que va realitzar van ser l’estucament de tot el temple parroquial -que a més va comportar la construcció de tres retaules nous i de la nova trona-, i la façana de la rectoria.

L’església parroquial actual s’havia iniciat el 1666 i no s’acabaren les obres fins el 1714 (Munar 1979, 44 -46), però a finals del segle, el 1797, el rector Canet va emprendre la reforma d’estucar tota l’església, reforma que canviaria totalment la seva fesomia original i li donaria un aire neoclàssic. Per aquest afer, el temple que és construït amb marès de Porreres, treballat per ser vist, va ser enfosquit perdent els òculs de damunt cada capella que mesuraven 115 cm cada una, i l’oval de l’arc triomfal que mesurava 235 x 370 cm. i que també es pot advertir per la part de davant. També es va tapar aquella doble arcada de damunt les capelles del Nom de Jesús i de la Immaculada Concepció que tant va cridar l’atenció a Berard: “Sobre este altar se ve, de la misma piedra de la pared, un duplicado cornijón o espécie de marco con adornos de lo mismo, que todo sostiene un pedestal y definición cortada (...)” (1983, 210). Segons testimonis orals, hem sentit que aquestes dues capelles que formen part de la capçalera ocupen el lloc dels portals originals d’accés a les sagristies; pels testimonis arquitectònics que hi ha darrera la capella del Nom de Jesús pensem que és plausible.[1] Però aquestes dues capelletes i la de Sant Antoni Abat també varen mudar de retaule aquells anys.[2] De fet, tota la capella de Sant Antoni va ser estucada incorporant una petxina que fa que el retaule no hagi de ser tan alt, tot plegat una solució prou
elegant. Amb aquesta reforma també s’aprofitaria per canviar la trona de lloc sense deixar cap vestigi de l’existència de la vella: Berard la veié en la pilastra entre l’orgue i la capella de sant Antoni: “Y al pilar que sigue está pegado el púlpito, de buena madera, construído de antiguo estilo y liso” (1983, 209). El fet que la trona estigués sota l'orgue no és un fet aïllat, encara hi trobem aquesta disposició, per exemple, a les parròquies de Petra i de Muro. Els tres retaules d’estil neoclàssic -a conjunt amb el nou estil que havia agafat el temple parroquial- i l’ornamentació mural de la volta, l’arc triomfal, els carcanyols de les capelles i el cor, les pilastres i especialment els capitells, que no són altra cosa que aplics de fusta, s’hi adverteix l’estil i la mà de Guillem Torres Rubert (1755 – 1829). Destaquen els aplics en fusta realitzats a la volta, a cada un dels trasts, consistents en un dibuix en forma d’ametlla que conté ornamentació Imperi i, òbviament, l’escut de Porreres que cegà l’antic òcul de l’arc triomfal.[3]

A la façana de la rectoria, a diferència de l’ornamentació mural de l’interior de l’església que segueix l’estil classicista, en la línia del gust Imperi, força cosmopolita, es segueixen fórmules arquitectòniques molt més conservadores, basades per una part en l’arquitectura tradicional mallorquina, i per altra basada en els elements cultes procedents de l’estètica barroca. La façana obeeix a la típica de l’habitatge de la Part Forana, més o menys senyorial, amb trasts força amples, i amb motllures en marès en l’ampit de les finestres. S’hi poden observar les restes del típic portal rodó, tan propi de l’arquitectura domèstica dels segles XIII-XVIII: a sobre del qual s’hi refé un portal allindanat, classicista, amb pilastres acanalades i amb petit ornament barroc substituint els capitells.

En destaca la galeria de tres arcs: aquests tipus de galeries que podem trobar a altres rectories, com a Binissalem i a Sencelles, tenen el seu origen en l’arquitectura culte renaixentista, especialment vinculada a la tradició pal·ladiana, però a Mallorca les trobem a partir del segle XVIII especialment vinculades a les cases senyorials de Ciutat i a les possessions, tot i que trobem un antecedent en el segle XVII en el Consolat de Mar. L’interior dels altres exemplars de rectories no són tan amples ni profunds: aquest fet es deu a que foren concebudes en el projecte inicial de la casa rectoral, i es destinà a galeria un espai no massa gran; en canvi a Porreres es tractava de la reforma d’una casa més antiga, per la qual cosa les parets mestres estaven ja realitzades, i a l’hora de fer la galeria se li hagué de destinar un aiguavés previ. També per aquesta raó no hi ha finestres que donin a l’interior de la galeria, donada la major dificultat de perforar una paret mestre no pensada per a tenir-hi més obertures que les que comuniquen dos aiguavessos interiors. Precisament, per aquestes majors dimensions que té, gaudeix d’una major elegància i bellesa. Els arcs són ansa paners, tan habituals en el barroc mallorquí (per exemple a patis
senyorials de Ciutat i a claustres), i les columnes són clàssiques, de fust cilíndric amb un lleuger èntasis - també com la de palaus i claustres- i amb capitell amb volutes de tipus jònic. Les columnes centrals estan alineades amb les pilastres del portal forà. A diferència de les altres rectories esmentades, on l’ampit és balustrat, a Porreres és un simple mur: en els panys laterals hi ha, dividida en dues parts, la data de 1796 - any en que es va dur a terme la reforma (Llull 210, 70)-, i en el pany central, dins un oval que fa joc amb els que contenen la data, hi ha el bust en relleu d’un sant que, per la iconografia consultada, creiem que es tracta de sant Joan de la Creu -amb hàbit carmelita- i respondria a una devoció del rector Canet.

En conclusió, a aquesta breu comunicació, donem a conèixer les dues pintures sobre el rector Canet, i també les dues grans reformes que va realitzar a dos dels edificis més rellevants del centre de Porreres, sí bé a l’església parroquial va canviar la fesomia de l’interior adaptant-lo a l’estil neoclàssic, a la façana de la rectoria es varen aplicar fórmules més conservadores pròpies dels casals i possessions.

Molts d’anys i bones festes patronals de Sant Roc!

Bibliografia:
BERARD SOLÀ, Geroni (1983). Viaje a las villas de Mallorca 1789. Palma: Edicions Cort.
LLULL ESTARELLAS, Maria A. (2010). Urbanisme i arquitectura a Porreres. De la vila medieval a la contemporània. Porreres: Col·lecció Patrimoni de Porreres Vol. 11.
MUNAR OLIVER, Gaspar (1979). Història de Porreres. Vol. 2. Porreres: Ajuntament de Porreres.
SACARÈS TABERNER, Miquela; VENY RIERA, Caterina M. (1999). La retaulística dels segles XVI – XVIII a l’Església parroquial de Porreres. Porreres: Col·lecció Patrimoni de Porreres Vol. 3.

Fotografies:
Miquel A. Cabrer Sureda
[1]Segons testimoni oral del Sr. Miquel Pons i Bonet, la titularitat d’aquestes dues capelles serví de model a l’església parroquial de s’Alqueria Blanca que va dedicar aquestes mateixes titularitats a les seves dues capelletes més pròximes al presbiteri. La idea fou del porrerenc Mn. Gabriel Mora Mora (1821-1896). Actualment, una imatge de santa Catalina Thomàs ha substituït la del Nom de Jesús.
[2]Miquela Sacarès i Catalina M. Veny anomenen molts d’autors pel retaule de la Puríssima (1998, 79) i pel del Nom de Jesús només a Guillem Torres (1998, 86). A simple vista es veu que els retaules són bessons i creats per la mateixa mà (pensem que anomenar molts d’autors fa referència a altres intervencions que han tingut aquests retaules). Pel que fa al retaule de sant Antoni, no localitzen cap autor, només al daurador (Sacarès & Veny 1998, 88), però el P. Munar ens aporta l’any exacte, el 1789, quan es va sol·licitar autorització al comanador de l’Hospital de Sant Antoni per substituir el retaule de Sant Antoni per un de nou que atribuïm a Guillem Torres Rubert (1979, 53).
[3]Aquest estil, aplicat a carcanyols, capitells i volta també els trobem a l’església dominica de Sant Vicenç Ferrer de Manacor, a la volta de l’església parroquial de santa Maria la Major d’Inca, i de forma més reduïda al presbiteri de la capella del Roser de l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Muro.